Flascó trencat

Un relat de: teresa serramià i samsó

S'esfulla aquest meu maig com aquell maig
trencat al gerro de quan jugava a cuines i a nines.

Llavors que, agonitzaven les gotes dels instants
lliscant esgarrifades, tobogan avall
dels dies esvanits.

Llagrimetes ridícules perfumades d'adéus.
Fireta i pa amb vi i sucre soterrats a contracor
a l'entranya d'un temps de cristall fi.

Flascó trencat de primavera.

Comentaris

  • 5e aniversari[Ofensiu]
    Jere Soler G | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • M`ha semblat...[Ofensiu]
    kukisu | 22-10-2008

    preciós, aquest poema que evoca aquells temps tan nostres, tan estimats.
    Enhorabona, Teresa i moltes gràcies per regalar-nos-el.

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    joanalvol | 18-06-2008

    És un poema fidel al teu estil. Jo també he sentit enyor sobretot del pa amb vi i sucre, que era tant bo!.

    Són: joan-al-vol
    no: joana-l-vol

    Records de la Teresa
    Joanalvol

  • Després de la pluja[Ofensiu]
    franz appa | 08-06-2008

    Et retrobo després d'un temps d'absència, això sí, bastant copiosa, com la pluja d'aquest maig que aquí ens recuperes, el passat, lligat a passats més remots, amb el perfum de primavera, la dosi justa de nostàlgia i la imatge tan pura del cristall, tan transparent i tan refrescant alhora, entre aquesta deriva de coses que se'ns va esfullant. I és que cada maig és un últim maig que ens remet als anteriors viscuts.
    Una abraçada,

    franz