el meu poema de Nadal per tots vosaltre: compte, que va!

També en la meva nit hi lluu una estrella
que vaig seguint sense saber on va,
mentre omplo els mots de lluita i rebel·lia
per tants de nins que neixen d'aquest dolor del món.

Pessebre humà,
figuretes vivents

perdudes en la nit de l'existència, assedegades de joia i justícia,
que preguen del pa de cada dia:
l'aroma que conhorta, l'ofrena compartida,
la saborosa
pau.