Abismes 9

Un relat de: franz appa

Lluna d'octubre, sembla l'astre rei,
Brilla com si ja no fos captiva
Del seu antagonista en el cel.

Lluna de porpra suau i refulgent,
Amanyaga les fines boirines
I es gronxa lleugera com un ocell.

Per què em retorna el meu esguard,
Pícara i fresca com un torrent
Que s'aboca estrenu a la vall?

Per què m'incita a la memòria
De l'ombra en què a mi venies,
Lluent com un fanal dintre la boira?

Et veig com et veia a la foscor,
La cara tan brillant com el sol
Que estrafà la lluna de tardor.

Et veig il·luminada del delit,
Vibrant nua pel nostre primer goig:
Tu cobrint-me, jo fermat al teu dedins.

Comentaris

  • Lluna clara[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 03-09-2008 | Valoració: 10

    Clar com la lluna clara. De gran inspiració. De gran poeta. Val la pena rellegir poesies com aquesta.


    Sergi

  • De rebot pel teu comentari...[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 18-06-2008 | Valoració: 10

    ... he anat a parar al teu raconet de relatsencatalà! I el tast és immillorable, perquè el poema és preciós! Certament, la lluna ha inspirat moltes històries, poesies i aventures amoroses. En aquest poema, tanmateix, no hi apareixen més personatges que la persona que elogia la lluna i la pròpia lluna, convenientment personificada.

    Comences el poema descrivint-la, parlant de com és i com la veus amb metàfores i descripcions ben seleccionades. A partir de la tercera estrofa comencen els interrogants, l'intimisme. Les metàfores continuen essent molt belles en aquesta segona part del poema. I el final ja és la fusió del qui parla amb la pròpia lluna:

    "Et veig il·luminada del delit,
    Vibrant nua pel nostre primer goig:
    Tu cobrint-me, jo fermat al teu dedins".

    Un poema per degustar, Franz Appa!!! I moltes gràcies per les teves paraules!!!

    Una abraçada, salut i lletres,

    V.

  • SensExamens | 16-06-2008 | Valoració: 10

    és difícil fer un comentari!!!!
    em sembla que comences parlant de la lluna com un astre que t'ilumina i acabes parlant d'ella com una dona que t'ha enamorat.
    molt de gust, franz appa!!!!
    Manel

  • gypsy | 15-06-2008

    la lluna que il·lumina bocins de realitat que d'altre manera romandrien a l'ombra.
    Bell poema de sonoritats i de mots que ballen al seu compàs.

    gyps

  • M'has fet pensar amb la lluna[Ofensiu]
    somniseva | 12-06-2008 | Valoració: 10

    Hola, gràcies per ajudar-me a retrobar a la lluna, perquè quan per algun motiu estàs malament, molts cops quan de reull veus a la lluna allà dalt, "cuidant-te" te n'adones que el que et pugui passar és més petit comparat amb la seva bellesa.
    Potser mirem massa cap abaix i hem de tornar a enlairar el cap i pensar amb ella.
    gràcies pels teus "regals" que ens fas a tots.

  • Sense ombres[Ofensiu]
    Unaquimera | 11-06-2008

    És molt més que un intent, diria jo... realment, és una fita ben aconseguida!

    La lluna ( de tardor, de porpra, suau, refulgent, lleugera, pícara, fresca, ... quina adjectivació més deliciosa! )) il·lumina perfectament el poema amb una llum màgica i clara a l'hora, d'aquelles que no creen ombres, que afavoreixen la figura de qui la rep.
    Per això, la relació humana agafa una dimensió gairebé màgica, enlluernadora, seductora, amb relleus que destaquen i creen atmosfera pròpia.
    La darrera estrofa em sembla especialment resplendent!

    T'envio una abraçada ara mateix, quan el sol comença a caure,
    Unaquimera

  • perdona el retard...[Ofensiu]

    "lluent com un fanal dintre la boira"...preciós!!

    Tens capacitat d'analitzar, d'expresar-te, d'estimar.....GENÈTICA...un poc.

    una abraçada...com el mar.

  • seductor[Ofensiu]
    rokins | 09-06-2008

    Ja he llegit altres coses teves i realment començo a veure una linia. El poema te un climax molt suggestiu, seductor... t'atrapa....

  • seductor[Ofensiu]
    rokins | 09-06-2008

    Ja he llegit altres coses teves i realment començo a veure una linia. El poema te un climax molt suggestiu, seductor... t'atrapa....

  • No és...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 08-06-2008 | Valoració: 10

    ...aquesta una versió tan popular de la teua poesia, jo la veig amb tota la seua força i la seua espiritualitat, expresses la lluna, l'element femení i tu el sol endins de la lluna, el sol, l'element masculí, és la representació poètica de l'amor de l'acte tan antic de l'amor, jo ho veig així, i cal tenir una mica de cultura poètica per comprendre açò, sinó podríem veure la lluna com un simple astre que ho és també en el poema i el sol com l'astre que ens dóna la llum però només això, jo crec que hi ha connotacions més enllà com ara la penetració en l'acte de l'amor i del sexe, per exemple quan dius: "Tu cobrint-me, jo fermat al teu dedins". L'acte de cobrir l'element femení al masculí és una mica l'acció de la mare, la mare terra o lluna, la protecció femenina i el sol fermat al seu dedins, la penetració, perdona, però jo ho veig així i ja et dic no em sembla gens popular sinó més aviat acurada poesia.
    Salutacions de Vicent i endavant amb la bona poesia tant siga aquesta popular com el·litista, encara que hi ha com tu bé ens ho demostres tots els dies mil estadis intermedis entre aquests dos conceptes.

  • Lluna estellesiana[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 08-06-2008

    Estic d'acord amb el savi comentari del meu predecessor. La llum de la lluna atorga al poema un ambient misteriós que li confereix gran efectivitat, des del punt de vista plàstic i des de l'emotiu . La utilitzes, a més, hàbilment com a pretext per endinsar-te i endinsar-nos en una escena tremendament eròtica, estellesiana si em permets. M'acabe d'adonar, a més, de la gran càrrega de narrativitat que tenen molts dels teus Abismes, sense per això perdre el corprenedor lirisme que els caracteritza.

  • Ombres i clarors[Ofensiu]
    Anagnost | 08-06-2008 | Valoració: 10

    Aquest joc d'imatges, especialment la de la lluna, ens crea, ens els primers versos, un clima un punt misteriós. No sabem ben bé quin és el propòsit del poeta ni cap a quin desenllaç ens vol menar. És a partir de la quarta estrofa que copsam el misteri inicial per mitjà, d'un costat, del desvetllament del record, i de l'altra per establiment d'una comparació ("La cara tan brillant com el sol que estrafà la lluna de tardor") que justifiquen -i il·luminen- plenament aquella introducció que he dit. A l'última estrofa, l'autor ens aboca a la superació del joc d'ombres i clarors que ens ha plantejat: "Et veig il·luminada del delit". Diríem que, una vegada més, és l'amor el que fa possible aquest desenllaç ple de llum.
    En conjunt, ens trobam davant un bell poema, marca de la casa.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de franz appa

franz appa

150 Relats

973 Comentaris

147210 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:

Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes

Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.

El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:

(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.

Correu a: antiartistes@gmail.com