Poema de Sant Jordi d'una iaia pròfuga que us estimaaaaaaaaaaaa fins més enllà de la mort...he, he, he

JOSEP, FILL DE JACOB

Emplenant places i carrers, arribarà Sant Jordi
cavalcant reivindicacions, dracs, derrotes i ferides
com aquelles que feren els germans a Josep,
aquell del faraó, que fou llançat
al pou sens fons de les enveges.
També nosaltres ens sentirem així: rebels, nafrats,
tot respirant l'entorn fragant d'espigues gràvides
de l'or de tantes lletres en mig de sang de roses.
Com tants d'avantpassats, en peu de guerra,
així, també, nosaltres, passejarem la Rambla.

-o potser ella a nosaltres.