t'he trobat ;)
només puc dir-te que és possible...
que cada cop ho veig més clar...
sentir ja no m'espanta, escoltar-me ja no m'horroritza i estimar ja no em fa por...
si jo ho estic aconseguint, tu també pots ;)

el sol sempre pot tronar a sortir..
se'n va i arriba...com tot a la vida

la curiositat
o el pas per un temps incert
però he clicat..
i m'ha aradat...:P

on el més important és sentir-te dins d'ells...
encara que algú que vols no hi pugui entrar...
si són teus, poden arribar a ser molt valuosos....

però l'anorèxia és un món tant complex!
Va molt més enllà del cos... el que passa es que això mai surt a la llum...

res...paranoies....
et seguire llegint;)

hi puguis arribar...
sempre et quedaran les paraules per poder caminar...

...de vegades et pares un instant i t'adones de que has oblidat qui ets...
i veus...pots arribar a sentir por de no recordar el que veirtat forma part de tu.

M'alegro que t'hagi agrqadat la meva manera de parlar de la por...;)

Una abraçada!
Ara m'enretindré una estoneta a perdre'm entre les teves paraules...tene bona pinta;)

...que mai no és massa tart per tornar a començar...
i és difícil, però segur que una vida sense ell és possible i probablement, millor:)

m'ha agradat....;)

com pot sé que la meva nirveta volti per aquests mons i jo no me'n enteriii??? jeje pecat capital nena pecat capital!
ah, i això és aquesta merda de poema pel que m'estàs parlant en aquests moments per el messenger...bua, doncs no es tan merda, te la seva grracia jejejeje

congrutaltions nena!

necessito dir-te que m'ha encantat...

tan de bo puguis embriagar-te de vida:)

espero que puguis seguir tatuant nous demàs... i sempre millors que els ahirs...

i segueix recordant, encara que sigui per instants, la por... diuen que saber que l'hem superat, ens fa més forts!

és molt complicat.
I les persones som molt complicades.
I que més ens fa patir, és que de vegades sabem que hem apuntat a la persona equivocada però ja no podem fer res per deixar d'estimar...
paciència...el temps dóna la solució a tot.

agraïr a tots aquells que t'ajuden a crèixer... i moltes vegades ens oblidem de tots els que ens han ajudat arribar on som.

estàs tan pendent del que diran, la vida va passant... i no t'espera

Vindrà quan menys t'ho esperis.
Ja ho veuràs.
Confia una mica més amb tu. Confia una mica mñes en el present. I en el futur.

Grpacies per el teu coemtari... que sàpigues que també m'ha encantat aquest quan vidnràs...;P