Cercador
Pampallugues de sentiments
Un relat de: SoliloquiPampallugues de sentiments m'adverteixen que no puc esperar més i que he d'escopir la foscor i mastegar amb força la intranquil·litat. Deixar d'intentar-me convèncer de realitats equivocades i parar d'enganyar-me amb paraules buides de sentit. Sacsejar els pensaments que interfereixen en els meus passos i no baixar esglaons que em porten cap a l'abisme. Desdibuixar els moviments absurds i oblidar-me de les expedicions per caçar estels inabastables. Deixar d'empassar-me aquests silencis i llençar els intents envà de ser transparent. Res de recrear-se en aquests nusos a l'estómac que ho fan tot una mica més complicat i no intentar esquivar cap altre repte del destí. Reafirmar-me en l'interior i permetre que cada raig de sol -per petit que sigui- penetri tots els racons mentre, poc a poc, injecten somriures.
Ja he dit que han estat les pampallugues de sentiments qui m'ha avisat. I teòricament he après que amb les pampallugues no s'hi juga.
l´Autor
52 Relats
100 Comentaris
50022 Lectures
Valoració de l'autor: 9.24
Biografia:
Vaig nèixer una matinada del mes de juny del 1986 entre la boira que caracteritza la Plana de Vic...Vaig crèixer entre il·lusions , pintant somnis de colors difuminats amb somriures, fins que vaig adonar-me que no es pot viure només de somnis i pinzells de colors de l'arc de sant martí...aleshores, vaig començar a refugiar-me entre lletres i papers...
Llicenciada en biotecnologia però amb alguna vena literària, que encara no sé d'on ha sortit... faig soliloquis sobre paper que problablament no tenen cap sentit...però m'ajuda a truere tot allò que m'ofega dia a dia.... i de vegades, em deixen un xic millor.
Amenaces a l'autora,reclamacions, propostes o... el que vulgueu a:
[[soliloqui_2808@msn.com]]
www.fotolog.com/soliloqui
[[...Y que, por fin, el tiempo borre las heridas. Y tus fantasmas nunca mas vuelvan a verme.]]