Sol

Sol,
jo t'espero.
Sol,
tu no arribes.
Sol,
ets una raó per continuar,
en aquesta nit pesada,
d'insomni i desil.lusió?
Que potser quan surtis
em donaràs la benvinguda?
No! No, no i no!
Seràs una escletxa més
en aquest edifici que és l'univers,
que no té edat ni lloc,
ni l'importa on anem.

M'ofegaria en alcohol,
oh, Sol,
però ja no ho puc fer.
Per què m'il.lumines cada dia?
Et diverteixes, potser?

Mira, Sol:
ja no m'importes.
La meva amiga és la nit,
com ho ha sigut sempre,
tendra com el sexe,
amb olor a sal.

Ja no t'espero.
Només t'odïo
perque ets l'excusa
perque la humanitat em fagi llevar.