Sol

Un relat de: Bonhomia

Sol,
jo t'espero.
Sol,
tu no arribes.
Sol,
ets una raó per continuar,
en aquesta nit pesada,
d'insomni i desil.lusió?
Que potser quan surtis
em donaràs la benvinguda?
No! No, no i no!
Seràs una escletxa més
en aquest edifici que és l'univers,
que no té edat ni lloc,
ni l'importa on anem.

M'ofegaria en alcohol,
oh, Sol,
però ja no ho puc fer.
Per què m'il.lumines cada dia?
Et diverteixes, potser?

Mira, Sol:
ja no m'importes.
La meva amiga és la nit,
com ho ha sigut sempre,
tendra com el sexe,
amb olor a sal.

Ja no t'espero.
Només t'odïo
perque ets l'excusa
perque la humanitat em fagi llevar.

Comentaris

  • Tard o d'hora[Ofensiu]
    Soliloqui | 05-04-2007

    el sol sempre pot tronar a sortir..
    se'n va i arriba...com tot a la vida

  • Lilith | 01-04-2007 | Valoració: 10

    Com m'ha agradat que parlessis d'aquesta manera de la "nit fosca" i del Sol. A vegades el Sol sembla sortir per a tothom menys per a nosaltres.

    "Ja no t'espero.
    Només t'odïo
    perque ets l'excusa
    perque la humanitat em fagi llevar."
    ...I no obstant tot, aquest Sol que per negat podem arribar a odiar, és el que ens empeny.

    Un plaer llegir paraules que semblen nèixer de tan endins. Una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514068 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.