Cercador
Em vaig perdre. I no em trobo.
Un relat de: Soliloqui- Compartir:
Em vaig perdre i creia que no em trobava a faltar. Vaig sortir de la vida per la porta d'emergència. Vaig córrer per un passadís llarg i sense final mentre m'allunyava, de la manera equivocada, de tota la realitat que no m'agradava. Sentia els silencis del meu voltant entre els crits de mans que volien agafar-me però jo volia arribar al final d'aquell passadís. Les parets eren negres però jo pensava que aquell passadís s'acabaria algun dia i apareixaria una paret feta de colors. Però no. El passadís no s'ha acabat i en aquests moments tot el que trobo és,només, l'absència de les paraules.
Resulta, a més, que ara, hi ha moments en què em trobo -molt- a faltar.El problema és que no sé on anar-me a buscar he oblidat on era la porta per la que vaig passar aquell dia que vaig decidir marxar
l´Autor
52 Relats
100 Comentaris
50046 Lectures
Valoració de l'autor: 9.24
Biografia:
Vaig nèixer una matinada del mes de juny del 1986 entre la boira que caracteritza la Plana de Vic...Vaig crèixer entre il·lusions , pintant somnis de colors difuminats amb somriures, fins que vaig adonar-me que no es pot viure només de somnis i pinzells de colors de l'arc de sant martí...aleshores, vaig començar a refugiar-me entre lletres i papers...
Llicenciada en biotecnologia però amb alguna vena literària, que encara no sé d'on ha sortit... faig soliloquis sobre paper que problablament no tenen cap sentit...però m'ajuda a truere tot allò que m'ofega dia a dia.... i de vegades, em deixen un xic millor.
Amenaces a l'autora,reclamacions, propostes o... el que vulgueu a:
[[soliloqui_2808@msn.com]]
www.fotolog.com/soliloqui
[[...Y que, por fin, el tiempo borre las heridas. Y tus fantasmas nunca mas vuelvan a verme.]]