Vida

La meva vida va marxar de vacances ja fa uns anys. Han anat passant els mesos i havia arribat un punt en que jo ja m'havia acostumat a aquesta situació, tot i que he de reconèixer que és força difícil.

Però avui, en obrir la bústia del meu cor, he tingut una bona sorpresa: m'ha enviat una postal i ara, per fi, sé on és. M'ha confessat que s'estava amagant a un balneari, per tal de millorar el seu estat d'ànim i poder tornar en bona forma. Diu que al principi havia pensat en marxar només uns mesos però que allà ningú la maltractava i s'hi estava més tranquil. Tot i això, assegura que els seus plans han canviat i que ha decidit que tornarà ben aviat. Ha sentit a dir que des que ella va marxar jo encara m'he perdut més dins el meu propi laberint i assegura que si em porto bé, quan menys m'ho esperi tornarà al meu costat per sempre. Assegura que l'hi han explicat que estic lluitant per recuperar-la, i m'ho agraeix.

La veritat és que m'alegro d'aquesta notícia. Ja començava a patir. No per ella, sabia que estava bé. Per mi. Per tota la buidor que tinc a dins quan no trobo la vida. Per el meu present. I per el meu futur.