....Mea vita...

Ànima d'un passat inhòspit,
camins construïts amb llàgrimes de dolor.
vorejant l'esperit del més enllà;
presa de fantasies insostenibles.

L'anhel d'un vida inequívoca,
buscant entre somnis un ego irreal;
pintar de colors els sentiments més pèrfids,
donant un toc de decoració amb somriure innocents.

Però avui de nou camines,
entre la boira i la humitat de la plana,
la terra que a poc a poc has anat fent teva.

I emprens un nou camí.
No tens riqueses ni possessions,
i el teu equipatge és l'esforç i la confiança,
el desig de deixar enrere la incertesa viscuda;
a la recerca de quelcom millor.

Amb el pas dels anys has conegut grans nocions,
de vegades t'han ferit, d'altres, avui esdevenen
el teu punt de partida.

La innocència t'ha fet idealitzar
tot aquell més proper a tu.
Però avui has après que únicament
existeix una heroïna, tu mateixa,
la qual lluita amb una única arma:
EL seu COR.