Que és la vida?

Et vaig dir que no et diria res més però veig que d'altres relataires sí que ho fan i en el fons et diuen el mateix que jo. Pensa...

Una forta encaixada de JOANPG.

...Sí, t'expresses molt! Però pel què he anat llegint no passes per un bon moment, que diguem...

Entenc que ets molt jove i que dius les coses tal i com ragen, però pensa que sempre val la pena viure i tard o d'hora tot s'arregla, fins i tot això que ara et sembla que t'oprimeix i t'ofega.

Des del meu punt de vista hi ha dues maneres d'enfocar la vida:

1.Tothom és un fill de puta fins que no em demostri el contrari. Tot i que hi ha gent que li funciona, no te la recomano, perquè tot i que potser t'estalviaràs molts mals de caps, deixaràs de viure moltes coses i deixaràs de conèixer moltes persones.

2.Confiar i estimar fins que no et demostrin el contrari, i tot i així aprendre a perdonar i donar segones oportunitats. . Sempre hi ha gent que et fallarà pel camí, però sempre en coneixeràs de nova. A més, pensa que de vegades els que fallem som nosaltres mateixos i les segones oportunitats i el poder rectificar sempre és d'agrair.

Amb tot això el que et vull dir és que intentis veure el costat dolç de la vida, que en té molt, i acceptis i superis el costat amarg, que poc o molt sempre hi és.

Un vas mig ple sempre el pots veure de dues maneres, no? Mig ple o mig buit. Tu decideixes.

Un somriure? Ànims i una abraçada!

No sé si la història és real o inventada, però realment sembla autèntica.
Transments molta veritat, molt de sentiment, té molta força.
Continua escrivint amb tanta passió!

hola!
Per casualitat i seguint els fils invisibles que ens emboliquen els uns als altres en aquesta web, t'he tobat i he llegit uns quants dels teus relats.
T'haig de dir que transmets molt, expreses amb força els teus sentiments, i fas servir una llengua molt col.loquial i viva que dóna als teus relats molta expressivitat i autenticitat. No sóc molt experta, però m'agrada llegir, i crec que tens coses a dir i intensitat en la expressió, cosa bona per escriure i arribar als que llegim. O sigui que vas bé. Reflexiones sobre els interrogants bàsics de la vida i ho fas des de l'experiència i la vida.
I encara que vulguis desaparèixer, ho expliques d'una forma tan vital, que demostra que, malgrat el mal moment que passes, sí que estimes la vida.
Desaparèixer una mica, entrar dintre teu i estar un temps més interioritzada, és una forma de desaparèixer. Serà com "covar-se" un temps per després trencar l'ou com un nou neixement.
Endavant i segueix escrivint!
una abraçada!
ginebre