algú va dir una vegada que la pluja està molt bé per les pel·lúcles, les cançons tristes i per la poesia...però que a la vida real, la de llevar-se cada matí, la pluja fastigueja...
m'agradat el poema!

òscar

m'ha encantat. qui de la quotidianitat en fa poesia té sempre la meva admiració. perfecte descobrir aquest 'cafè amb llet' en diumenge...

òscar

quina enveja veure com aprens d'aquelles coses que no són fàcils d'aprendre.
s'agraeix trobar relats on la quotidianitat i el mot de carrer sovintegen enmig d'embafades lèxiques generals...

òscar

primer de tot gràcies per passejar per casa i pels teus comentaris.
i en segon lloc dir-te que la bso escollida per aquest text em sembla ideal. sons islandesos amb històries a la costa catalana...eclecticisme en dosis raonables!

encantat!

òscar

gràcies per obrir la finestra de cassa meva i deixar entrar una brisa de paraules tan animoses!
encantat de que t'agradi!
jo estic posant-me al dia amb els teus relats, que no coneixia...
segueixo, doncs, passejant per ca teva!
gràcies a tu!

òscar

escuet i brillant...he tingut la sensació de viure, això, la sensació!

felicitats!

òscar

gràcies per la benvinguda i per els nanoànims!
m'encanta que parlis de cadència al fer referència als petons. exacte, les mans i la cadència són les claus d'un bon bes!

òscar

moltes gracies pel teu comentari i per la benvinguda!

sobre aquest relat...la tristesa es pot mastegar, i realment fa molta basarda...i això indica capacitat de crear empatia.

òscar

primerament, gràcies pel teu comentari. resulta molt agradable el to sincer de les teves paraules.
en segon lloc, dir-te que les teves idees i paraules perdudes deuen ser a algún lloc amb totes aquelles que jo també he perdut. que bé descrius aquella sensació de tenir una idea rondar-te i acabar perdent-la per no haver-la pogut vessar abans...

encantat i una abraçada!

encantat!
gràcies per passar i per comentar. el cert és que ets el primer!
i això sí que sembla i és poesia...a veure quan regales un nou relat.

òscar

m'agrada com ha descrit la catàrsi d'una pista musical. la seva semblança a fer l'amor, i la grandesa que t'entra per les oïdes i s'escampa. poques coses et poden fer sentir igual que una cançó especial...
m'agrada...

Felicitats pel relat. La sorpresa no ha estat tremenda, però aquesta hi és. No sé perquè ho esperava. Però tot està molt ben lligat i m'encanten aquesta mena de girs...Felicitats, doncs!

felicitats per aquest poema. m'agrada com copsa la fortor els amors en pretèrit imperfet...enhorabona!