A vegades no dono a l'abast per comentar tot el que m'agrada. Àra he passat pel teu espai i he vist aquest excel.lent sonet. Veig que deomises i tu us porteu molt bé. I si deomises és un gran poeta d'aquesta web, cosa amb la que estic plenament d'acord, tu n'ets un altre.

Espero veure't demà al "Glop" de Gràcia. Tinc una petita sorpresa per a tu. T'ho explico una mica: Al meu poble, avui se celebra el dia de les "Bruixes", s'anomena "el Cau de les Bruixes". Hi ha tot de paradetes al carrer, venent potingues, tarots, herbes, productes màgics i sanadors, etc. La gent va disfressada de bruixes i bruixots. Es fan espectacles en viu i bé, aquesta és la XII edició.

He pensat en dur-te una propaganda d'aquest esdeveniment, que sol celebrar-se una setmana abans de Carnaval. Res més apropiat per a un "Bruixot", que "el Cau de les Bruixes". És que al meu poble diuen: "A Centelles, bruixes totes elles".

Bé, Bruixot boig, ens trobem demà amb tota la colla.

Records!

ARQUITECTURA VISUAL

encantat!
gràcies per passar i per comentar. el cert és que ets el primer!
i això sí que sembla i és poesia...a veure quan regales un nou relat.

òscar

el cuc d'escriure ens fem en certa manera creadors i sobint caiem en el parany de la nostre ptopia creació i si ,el mirall ens culpa i ens retorna a la realitat.
Petons.

Es crea un univers estrany i íntim. Una porta oberta a d'altres destins, sons i significats inintel·ligibles, allò que necessitem entendre en els mots dels altres.
Som vampirs insadollables, llegim poemes aliens per trobar ni que sigui un boci de nosaltres, abans de llençar la tovallola i resignar-nos d'una vegada a restar perduts per sempre.

...aquest pobre infeliç que no sap creure's les paraules d'elogi a la primera. Deu ser que estic avesat a amagar-me, a ocultar aquesta necessitat d'esciure que m'ha acompanyat durant tants anys.

I no sé, tu, bajanades de ximple: però avui s'ha penjat la teva sonatina, en el dia del meu aniversari. I m'ha fet il·lusió, ja sé que és casualitat...

Res a dis de la teva sonatina, grenyes. Saps que el sonet sigui de la manera que sigui m'enamora, que tu també tens predilecció per aquesta estrofa, que sembla tan fàcil però que es complica si la vols prendre fil per randa.

Amb ulls plorosos d'emoció, et saludo, company, mestre, amic, germà.

Una forta abraçada sincera, d.