Cercador

Llista categories

Avui, t'estime

Un relat de: Vero

Els cabells, enrotllats en carabasses imaginàries,
feren de la vesprada un simulacre optimista d'innocència.

Les hores, penjades a la petita finestra,
entraren de costat i s'aturaren als teus ulls, fragància d'eternitat.

Els llaços, abraçats als nostres cossos,
cremaren les pells mortes i revifaren l'esperit, enlluernat de glòria.

La vida, colonitzada pels sentiments i els perfums,
s'acomodà al manicomi de la versemblança còsmica.

Ens estimàvem.
Ens vam estimar.

Comentaris

Afegir comentari

felicitats![Ofensiu]
oscarvillalibre | 27-07-2008 | Valoració: 8
felicitats per aquest poema. m'agrada com copsa la fortor els amors en pretèrit imperfet...enhorabona!
I encara... [Ofensiu]
sentint | 01-09-2006
I encara t'estim, Amor. Doncs no és que els sentiments s'allarguin i s'allaaaarguin... és, senzillament, com em deies, que els sentiments hi han sigut, i encara hi son. Encara hi son...
Gracies.