Diumenge/agost

la substancialitat dels canvis persevera interiorment. en etapes de major intensitat o de menor insistència. alguns es couen a foc lent. d'altres prenen l'impuls com a motor i com a rotor. de moment vaig prenent mides per la mencionada substancialitat que ara em convida a passar. en diumenge de finals d'estiu. on l'adjectiu agradable manté un bonic flirteig amb el substantiu temperatura. i m'agafa per llevar-me a quarts de vuit del matí per veure partits de bàsquet. fer passejos per aquest barri semi-perifèric. creuant-me amb homes que em treuen deu anys, vesteixen xandalls de futbol i empenyen carrets. me'ls miro bé per no arribar mai a semblar-m'hi. i preparo tomàquets farcits per dinar. per després fer veure que no veia venir la migdiada des del sofà estant. passant la tarda entre paraules escrites, sèries americanes i l'electro efervescent d'owl city i el minimalisme sintètic de crystal castle. tot plegat per acabar treient el sedàs dels canvis i avaluar-ne la textura. mirar-ne el color del pòsit. i t'agafa per tallar-te els cabells i abandonar els plats de punxar durant una temporada. segur que demà encara trobo algun pèl a la pica.