Cercador
Música líquida
Un relat de: Rita O'Neal- Compartir:
M'estiro i badallo.
Sento com plovisqueja.
I la persiana, que s'ha llevat d'hora,
s'ha posat d'acord amb els finestrons
i m'ensenyen les gotes que esquitxen
i s'arrepleguen en regalims
que fan curses sobre el vidre.
El déu Apol·lo
avui no trisca;
ni els treballadors del camp,
ni els comerciants de la plaça
amb les seves botigues nòmades.
Ningú al carrer.
I la veig que llisca,
delicada i suau,
per l'ampit de la finestra.
Sembla somnolenta
i una mica maldestra.
I, de seguida, les altres gotes,
l'ajuden,
s'ajunten,
degoten,
i, entre totes, semblen una orquestra.
Comentaris
-
uau[Ofensiu]perunforat | 31-01-2009
un títol encertadíssim. Delicada senzillesa dels mots que suament rellisquen...
Ens trobem al dinar! -
Per celebrar el meu relat núm. 350[Ofensiu]deòmises | 25-09-2008
ARQUITECTURA VERBAL
C
E U
R
assenyalant l'inici de la balaustrada
A
(Descens per la mirada de l'ànima policromada
N
Edifici dels somnis
La veu del temps ressona
En l'Arc de Sant Martí
De les seves parets
Construeix els murs
De la il·lusió
Amb noves resquícies
Plenes d'utopia
T
a la recerca dels ulls profètics del geni, els
O
N
I
G
ulls que imaginen els somnis i els tornen reals
A
U
D
Í
les utopies carregades de dificultat capten l'atenció
La trencadissa
Serveix per a la forma
De les idees
C
A
S
A
B
A
T
L
L
Ó
Neix en el vidre
La inspiració lúcida
Pedres del geni
de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics
Riu del silenci
L'aigua profunda
Esdevé pedra
Torrent del geni
Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,
Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.
Potser regeix la vida amb dolor i sofriment
-El turment necessari per a que sigui bella- ?
Dóna'm els mots
Buits del silenci
Seran els murs
De la celístia
de la febril creació refusant tots els límits)
43
O
N
Engendra la llum
En les teves mans
Després de la mort,
La glòria segueix
C
O
M
E
N
Ç
A
La gota
De la rosada
En clara
Harmonia
E
L
mot
llum
cos
veu
S
O
M
N
I
La bellesa
És teva:
Parets
D'ombra clara
D
E
La vida de fum
En el descans
Del teu record
El geni pateix
L
'
H
O
M
E
?
Arran de terra, l'admiració en les boques obertes de qui el descobreix
d. -
ambre | 13-09-2008
És <br>
m'agraden els teus estilets de pluja per la finestra. Però sobretot m'agraada el títul "Música líquida" Genial
-
Aquest poema[Ofensiu]Nonna_Carme | 30-08-2008 | Valoració: 10
és una delícia.L'he llegit i l'he tornat a llegir varies vegades.Solament els versos finals, ja es mereixen un 10 i la persiana que s'ha llevat d'hora i s'ha posat d'acord amb els finestrons m'ha encantat.
Et seguiré llegint.
Una abraçada.
Nonna_Carme -
Senzillament...[Ofensiu]annah | 29-08-2008 | Valoració: 10
Fabulós!
Una descripció immillorable.
Gotes de pluja que s'ajunten unes amb les altres tot dansant i formant una gran orquestra.
Una abraçada!
Anna -
Ara l'actual...[Ofensiu]Xantalam | 28-08-2008
que l'anterior era el que et vaig fer als comentaris del Repte "gota de pluja".
Em va agradar molt el teu poema, una plugim fi i fresc, gens atapeït.
Fins aviat,
Xantalam -
Preciós[Ofensiu]Xantalam | 28-08-2008 | Valoració: 10
El teu poema està fet de paraules agradables, de caminar lleuger, que no vol dir, ni molt menys, frívol ni trivial. M'ha sobtat la utilització d'algunes paraules no habituals en poesia ("avui no trisca"), però, de fet, qui ens ha de dir els mots que es poden o no usar? Destaco, com els meus companys darkman i Bruixot, aquests versos:.
I, de seguida, les altres gotes,
l'ajuden,
s'ajunten,
degoten,
i, entre totes, semblen una orquestra
....crees una imatge musical encantadora.
Una abraçada Rita i espero que ens trobem en molts reptes!!!
-
Arpegi[Ofensiu]franz appa | 28-08-2008
Suau i delicat, com les gotes de pluja que llisquen pel vidre, regalims de vida que semblen suspendre l'hàlit rutinari de la vida ordinària.
salutacions,
franz -
magnifica[Ofensiu]Perestroika | 28-08-2008
composició de gotes que fan un tot, de versos que regalen un dolç i humit poema.
Felicitats! -
Bon dia Rita![Ofensiu]Epicuri | 28-08-2008
Tornant de vacances, el primer que em crida, es el teu poema.
Fresc com una gota d'aigua. Pluja agraïda que, amb bellessa, acarícia l'anima amb la lluentor de les perles.
Tot un regal que em prenc, amb el teu permís, de benviguda.
Que bé! retornar a la poesia... -
pluja efectiva...[Ofensiu]oscarvillalibre | 28-08-2008
algú va dir una vegada que la pluja està molt bé per les pel·lúcles, les cançons tristes i per la poesia...però que a la vida real, la de llevar-se cada matí, la pluja fastigueja...
m'agradat el poema!
òscar -
Significat[Ofensiu]Bonhomia | 28-08-2008 | Valoració: 10
Agradable poesia que transforma la pluja en quelcom més subtil, que fa que els sentits en prenguin un significat més profund.
Sergi
Valoració mitja: 10
l´Autor
45 Relats
101 Comentaris
49250 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88
Biografia:
No sempre vull escriure, però hi ha moments, llocs i persones que em creen la necessitat de fer-ho.Últims relats de l'autor
- LA GRAN DECEPCIÓ
- Ordre judicial
- LA PRUDÈNCIA DE LA PERRUQUERA
- Orgull
- Esclat
- Esperança
- La vinya de l'enyor.
- Qui no té feina fa el que vol i toca la moral als altres
- Rastre
- La dictadura de l'asfalt
- Silenci groc
- EL MOMENT D'INSPIRACIÓ D'UN POETA MAG
- Agulles everinades
- VACANCES TARDANES
- Elegia del llibre no llegit