cafè brasiler...

al acomiadar-nos
vaig voler quedar-me
amb l'amable tacte dels teus llavis,
sabent que no tornaria a tancar els ulls al besar-te.

alguna cançó pop arribada de Suècia,
mentre segueix calent el teu aroma
dins el cotxe, sense tu al meu costat.
sembla tot per tu posat al meu voltant.

els discos que et vaig deixar,
el perfum que et vaig regalar,
fotografies de concerts, i
viatges que han quedat per fer.

mullaré els records al cafè
per estovar-los
i poder-los empassar més bé.

passejant pels carrers del centre
aquells on t'agradava fer-me esperar,
pregant trobar la teva mitja melena
reflectida en qualsevol bonic aparador.

cert espant al sentir sonar el telèfon
amb innocents i fràgils esperances
de veure el teu nom escrit a la pantalla.


mullaré els records al cafè
per estovar-los
i poder-los empassar més bé.

créixer deu ser alguna cosa semblant
a saber que encara llegeixes les meves paraules,
que també mimes amb les mans
certs records.

i entendre que no podem dir-nos-ho.
entendre que les circumstàncies existeixen
que són allà per alguna cosa,
però sempre quedaran els però
engalanats amb futurs i condicionals.

un altre cafè, siusplau...