El que he après d'un "fantôme"...

He après que les pelis no són només
el sentiment que et donen.
He après sobre la sofisticació de la música,
i sobre l'elegància dels mots.

He conegut un altre nivell,
una altra generació,
noves músiques,
noves lectures.

He après de mi mateixa,
i de tu amb mi.

He conegut el teu cos,
i encara més,
el meu.

He conegut el plaer,
la joia d'estimar,
d'estimar-se,
i ser estimat.

La profunditat de les carícies,
la foscor clara d'una mirada.

Nous horitzons,
nous objectius,
nova jo.

He après que no és possible
expressar tot això
amb quatre paraules.

Que tot el que he sentit,
sento
i sentiré,
no es pot concentrar enlloc.

He entès que la vida és aprendre,
equivocar-se,
fer errors,
i fer encerts.

Però mai penedir-se,
mai castigar-se,
mai amagar-se,
mai deixar-ho córrer.

Mai deixar-se guanyar.