Autoestima zero

Un relat de: gypsy

Cerco un rastre -com si fos un gos - el rastre d'una raó per comprendre. Vas marxar de la meva vida després de set anys de conviure junts, fent vida de parella o almenys, jo així ho pensava.
Vas desaparèixer enmig de la fosca d'una nit sense lluna, mentre jo respirava adormida. Com un lladre de turments em vas robar l'amor que sentia envers tu i el món sencer. I una llum es va apagar en l'univers dels somnis no acomplerts, un espai arronsat com un acordió que es podia estirar fins al límit de l'udol trencadís i traspassar el buit de la memòria, escopint records deformats.
Records per desaprendre, per oblidar la humiliació de la traïció que ens condueix a l'abisme del nostre jo més destructiu.

Renunciar al passat, imaginar que som algú nou, acabat de néixer, dissoldre el dolor en la innocència de l'esperança i continuar mirant el cel bocabadats, sense buscar respostes que ningú no vol sentir.

Tot ha canviat per a mi. Ja no surto de casa, ara sóc lletja i provoco rebuig. Ningú no em podrà estimar, doncs sóc l'ombra d'una dona invisible, que no té el coratge de mirar-se al mirall i preguntar-se si algun dia va existir en realitat o només va ser un titella en mans d'un desvariat.

Bramo en silenci, no vull pietat ni interacció social.
La meva vida ja no val res. Sortosament, no he tingut fills, doncs sé del cert que tampoc hauria estat una bona mare.
Quan hi ha poc o res a perdre, desaparèixer deixa de ser quelcom dramàtic per esdevenir fugida i alleujament.



gypsy



Comentaris

  • cabrioles | 31-08-2008 | Valoració: 8

    Has escrit un relat molt bo, m'ha deixat pensativa i esborronada. Molt rebé.

  • marta_gut | 21-08-2008 | Valoració: 10

    Com bé han dit abans, aquest és un relat que no et deixa indiferent. Has tractat el sentiment de solitud, d'abandonament, d'una manera tan intensa que posa els pèls de punta...
    Convida a llegir-lo una altra vegada, només per intentar cercar-hi un bri d'esperança que evitin a la protagonista seguir en aquest cabdal d'autodestrucció.
    Les dues darreres ratlles "Quan hi ha poc o res a perdre, desaparèixer deixa de ser quelcom dramàtic per esdevenir fugida i alleujament" m'encanten, deixen un regust... no sé, no ho puc definir.
    Gràcies per regalar-nos relats com aquest.
    Una abraçada,
    Marta.

  • molt ben escrit[Ofensiu]
    Lior | 15-08-2008

    els sentiments que provoca una ruptura o, més ben dit, l'abandó. Ho has recreat d'una forma molt intensa, amb molta força. Un relat que no deixa indiferent.

  • Fugir i reinventar-se[Ofensiu]
    franz appa | 15-08-2008

    Malgrat ser un relat desolat i desolador, algunes paraules rescaten la possibilitat de redempció. "imaginar que som algú nou, acabat de néixer, dissoldre el dolor en la innocència de l'esperança", és ja l'expecativa de deixar endarrera una derrota , ni que sigui en un trànsit aparentment estèril, "continuar mirant el cel bocabadats, sense buscar respostes que ningú no vol sentir."
    En aquesta muda i desesperada contemplació de qui no urgeix recompenses a la vida, ni tan sols explicacions, està la possibilitat del futur regenerador.
    Una abraçada, i moltíssimes gràcies pels teus comentaris.
    franz

  • oscarvillalibre | 14-08-2008

    moltes gracies pel teu comentari i per la benvinguda!

    sobre aquest relat...la tristesa es pot mastegar, i realment fa molta basarda...i això indica capacitat de crear empatia.

    òscar

  • Clar de lluna | 12-08-2008

    ...Et penjo el comentari que et vaig fer al repte:

    Res a dir respecte l'ortografia i l'estructura.

    El teu text em recorda que això és el primer que un sent davant la pèrdua del seu estimat, una primera fase. Ho escrius poèticament amb molta càrrega sentimental. És el moment del dol i la ràbia. Dues pàgines d'un diari personal en una mala època de la vida. Relat de fàcil lectura. No em faria res llegir la continuació, les etapes d'acceptació i superació. El pas de la negativitat a la positivitat i les ganes de viure.
    Ha estat un plaer, que tinguis unes bones vacances.

  • No tinc ...[Ofensiu]
    onatge | 10-08-2008 | Valoració: 10

    comentaris, però un 10.

    Salut.
    onatge

  • Ostres...[Ofensiu]
    Aina_R | 10-08-2008

    ... m'ha recordat un cas real que no fa gaire em van explicar i em va fer molta pena, la veritat...

    No entenc perquè a vegades els éssers humans ens submergim en aquest mar de gairebé inexistència si no és en la persona estimada.

    Un crit per l'autoestima i per la dignitat, i perquè l'amor mai sigui autodestrucció ni desaparició, sinó que signifiqui ales per volar i un company de viatge que ens ajuda a créixer i a ser millors.

    Una abraçada

  • demà s'ha de fer no sé què...[Ofensiu]
    llacuna | 10-08-2008 | Valoració: 10

    Intents d'entendre acompanyats d'intents d'oblidar perquè no hi ha més opcions.

    Les maneres fan mal i potser és el que costa més de pair.

    "Ara ja no surto, ara sóc lletja..." Pensaments hermètics que només sent la protagonista, aquesta és la realitat.

    Negar-nos d'altra banda la participació en les històries i pensar que només s'és titella mentre les vivim.

    L'hàbit de sentir, a partir d'un cert moment a la vida, la mort com a sortida i com a sentiment present cada cop que es comença i s'acaba. Potser és com el morir i tornar a renéixer dels budistes....

  • batecs d' il.lusió[Ofensiu]
    Avet_blau | 09-08-2008

    Arribar a perdre l' autoestima,
    fins al punt de sentir-se arruinada com a persona , i negarse ja qualsevol oportunitat de reiixir.
    La sensació de caiguda en un pou sense fons, on cada cop els temors i pors son mes
    mutilants .
    Acabant en una sensació clara de destrucció
    i un ànim depresiu, que de no posar-hi remei
    pot ser aniquilador.

    Però sempre hi ha una escletxa de llum,
    terapies, persones que escolten, medicacións;

    Sempre trobariem alguna persona que donaria batec e il.lusió i que seria clau
    per recuperara-la.

    Avet

  • Autoestima molt baixa![Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 09-08-2008 | Valoració: 10


    Autoestima molt baixa, envers la teva alegria que hi poses en els teus poemes. Tot hi així saps ficar-te en la pell d'un personatge molt reals i que hi han molt casos així, m'encanta com escrius! T'admiro, jo no podría escriure alguna cosa incerta!

    Espero que no paris d'escriure mai!

    Salutacions, ullsblaus1

  • Jo diria[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 09-08-2008 | Valoració: 10

    que per sota zero.
    El relat, super ben escrit com tots els teus, amb els mots acurats com sempre, però no acabo d'entendre com una persona com tu pot endinsar-se en la pell d'una dona com la del teu relat. Suposo que ací está la gràcia del vertader escriptor.
    Una abraçada, Mariona.

  • El follet de la son | 08-08-2008

    Quina ajuda pot donar un text com aquest? Només ràbia i rebuig alhora de llegir-lo? és aquest l'objectiu?

Valoració mitja: 9.38

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2805 Comentaris

433705 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu