Ostres, m'has fet venir al cap algunes històries esgarrifoses que han estat gravades a les residències d'avis. Coses que semblen impossibles i que són reals. O els hospitals psiquiàtrics on abans es sedava a la gent perquè no molestés i prou.
Hi ha com una denúncia encoberta en el teu relat, ple de cruesa, com sovint passa a la vida, fora de la literatura. Un títol encertat després de llegir-lo. Llàstima que no sigui ciència ficció cent per cent.

salutacions.

dins el silenci d'un altre, dins la seva mirada. Àdhuc, dins els seus mots. I esdevindre un altre filtrat per l'essència d'aquell que escriu pensant en un hom que no és ell o ella. Creant un univers nou dins els versos.

Un plaer llegir el que escrius.

Hi ha tot un paràgraf on s'intueix el grau de complicitat entre la parella protagonista, es veu que ella el coneix bé, sap el que ell sentirà i com interpretarà les seves respostes.

Hi ha una intimitat de pensament mostrada, que enganxa al lector, just aquest to de intimitat és el que fa que un ressort s'encengui i es posi tota la atenció en el text.
El final és carregat d'emoció en el desenllaç de l'ecografia. En aquell fill que ha de néixer malgrat els obstacles de la malaltia d'ella. És el seu triomf personal, allò que la depassarà en el temps i farà que romangui viva en els gens d'un altre. A mi, personalment em fascina el fenomen de la vida, vist com un cercle. De fet m'emociona molt que el fet d'una mort es compensi amb el naixement d'una nova vida.
És un relat intimista amb un missatge de superació dels obstacles enfront malalties o problemes de tota mena. Té un to bo, no explicita el dramatisme de la malaltia, no vol fer pena ni provocar pietat en el lector. Vol donar força i alegria de viure, sigui quina sigui la situació.
Aquest, sens dubte és un gran moment de felicitat, quelcom sovint inexplicable, doncs costa posar-hi mots. Tu ho has fet.


opuscle

i fes-me neu esmicolada,
blanca com de núvol
pren-me i fes-me mot
sentiment ocult
hostatge erm
de la paraula,

la teva.

!!!!!!!!

suposo que hauria de ser una carrera de grau superior que molts hauríem de fer.

Un bellíssim poema.

he quedat intrigada!. On s'acaba la història? en un altre relat? o has volgut deixar el final obert a la imaginació del lector?

Bé, m'ha mantingut en suspens mentre el llegia.

opuscle

Una història dramàtica, una dona que espera la mort segura al costat dels seus.
Una dona que ja ha acceptat el seu destí i aquest missatge d'acceptació és molt encoratjador, per a mi, el missatge més important. Hi ha una duresa de la situació amorosida per tot el que capta la dona, per la felicitat expandida en cada petit detall, que abans no valorava. Ben escrit amb frases curtes, concises. El final és molt potent i ple de força. Tot un missatge de coratge i de valentia.
"Si ella pogués us diria: Obriu els ulls i no espereu al final de l'espelma, sigueu feliços des de que comença a cremar."
Aquesta frase és impressionant, plena de bellesa i de força.

és b r u t a l!

!!!!!!!!!!!!!!!!!

conec el mantell de la nit eterna, aquell que ens agombola suau en la solitud de les hores.
La soledat pot ser un camí cap a la llum, cap a una sortida, de vegades, difícil de copsar.
Profund i contundent.

et vessa, més enllà dels mots; i s'escampa, com un crit enmig del silenci.

encetar la vida, com si fos nova. Veure com plouen estels i xopar-nos de l'amor del món.

en cada ball, en cada nota acolorida pel record i el somni invocat. I els poemes també ballen a ritme de les paraules, essent destí irrevocable.
molt bell

gra d'arena i ser petit en aquest món inabastable.
Però, amb quina bellesa per fer-ho!, amb quina humilitat digne només dels déus que escriuen i versegen.

hi ha poemes d'amor que contenen un punt d'austeritat i d'elegància suprems. Llegir el devessall d'aquests mots ben posats en un poema bell és un regal per les oïdes i per les emocions.

una abraçada.

complicitat, segurament el secret infal·lible per a la felicitat.

benvinguda!