No hi ha camins

Un relat de: opuscle

Em barres el pas ferreny,
el desig de tu em vessa
i cau en el pou obscur
de la indiferència absolta.

No hi ha camins per encetar
quan algú tanca la porta
dels nostres somnis.



opuscle

Comentaris

  • obre els ulls[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 30-07-2008 | Valoració: 10

    i veuràs altres camins. Les portes ens tanquen el passat que sols serveix per ser recordat, ja els vas viure en el seu moment.

    Amb poques paraules obres tot un món, i això té mèrit. Concís i precís poema.

    Una abraçada.

    Ferran

  • D'una elegant contenció[Ofensiu]
    franz appa | 04-07-2008

    com el gest de la ballarina que estira la cama tibant el peu amb braços estilitzats.
    Un poema d'una desesperança que, no sé per quina art inefable de les bones líriques, omple el cor d'una amarga i tèbia esperança.
    Potser perquè un intueix que els camins barrats menen a altres rutes possibles i desitjables.
    Una abraçada,
    franz

  • "Quan algú[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 29-06-2008 | Valoració: 9

    tanca la porta dels nostres somnis" , sempre en trobarem una altre oberta i qui sap si no hi sortirem guanyant. Cal cercar-la bé.
    Gràcies pel comentari . Bon estiu!

  • Concret i concís.[Ofensiu]
    rnbonet | 27-06-2008

    Amb una càrrega de força quasi telúrica.
    T'ho diu aquest que ja està fart de prohibicions de tota mena, des de fa anys. I ara, que esperàvem llibertats com oli al cresol.... va i ens surten els 'mandamassosmericanos' ocultant-nos aspectes de realitat.
    No obstant, i sobretot... Salut i rebolica!
    PS. I visca RC! I la publicació 'sense paper'!

l´Autor

Foto de perfil de opuscle

opuscle

10 Relats

20 Comentaris

10344 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Hem travessat les nits
plenes d'espai, obertes, hem mirat abismes, profunditats transparents.
Hem penetrat en coves de cristall de roca.
Un àgil foc se'ns entortolliga
com una serp per tot el cos i fa
de tu i de mi un sol arbre incandescent,
impropi de la terra.

Joan Vinyoli