Cercador
Abismes.13: On la neu
Un relat de: franz appa- Compartir:
ON LA NEU
Deixa'm que et porti, furtiva,
on la neu és densa, dura i freda
per sentir la mossegada ràpida
de la seva fletxa feta
de lenta memòria.
Cridaràs, dolça, al cruel amanyac,
em retrauràs la covardia antiga
i em duràs, volcànica,
a la fúria de l'aigua passada
que s'ha aturat.
Lluiràs, amiga, en el sol emmirallat
sobre la seva blanca i brillant mortalla
i resseguiràs pregones osques,
trànsits d'estels i vestigis
d'eres remotes.
Pren-me, estimada,
on la neu oculta la saba erta,
i porosa i amarada
promet, salvatge i esquerpa,
l'assaig d'una renovada vida.
Comentaris
-
Aigua i foc[Ofensiu]Dolça Parvati | 21-09-2008
Hi ha un aspecte d'aquest poemari que ja t'he elogiat, i no sóc sens dubte l'única lectora que ho ha fet: la fusió entre el món físic i el món íntim que saps assolir tan efectivament amb l'eina de la poesia. Ací, per exemple, integres a la perfecció elements de la natura com l'aigua (neu) i el foc (amb el tu vocànic a qui el jo s'adreça), en aquesta crida contra el desamor malgrat l'erosió del temps. És potser la saba erta aquella capa de la consciència que roman encara viva malgrat l'entorn fred, rigorós, de l'oblit? Poema d'una bellesa colpidora, aquest Abisme teu.
Petons.
-
Un abisme[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 13-08-2008 | Valoració: 10
que pot arribar a glaçar-te.
Un poema amb ritme i cadència propis i amb atàviques paraules del passat o del futur.
Captiva l'armonia dels mots que semblen col·locats com en un trenca closques, on tot encaixa, cada mot, cada sentiment, cada frase.
Tot un poema, ho agraïrem als teus inspiradors, i la teva inspiració.
Ferran -
Més abismes[Ofensiu]Antoni Casals i Pascual | 13-08-2008 | Valoració: 10
M'agrada aquest to elegíac del poema, la seva cadència.
Ja t'he comentat alguna vegada que trobo interessantíssims aquests abismes. Cada un d'ells ens porta registres nous i més elaborats.
Encara que no sempre comenti els teus escrits et vaig seguint, per tant t'agraeixo que em facis arribar la notificació dels teus escrits a través de les recomanacions de RC.
ACP -
franz[Ofensiu]gypsy | 12-08-2008 | Valoració: 10
és brutal, d'una brutalitat ferotge i d'una bellesa incontrolable, que fuig i s'escapa de la idea primera en ser llegida. L'he llegit molts cops i a cada volta, més dolor abellit. Això que escrius és poesia, màgia pels sentits i les emocions.
Sento una admiració envers el que escrius que m'aclapara. Crec que tens un talent innat, una musicalitat envejable i una capacitat de transmetre sentiments en un llindar altíssim. Crec que ets un gran poeta i l'amor pels mots es plasma en cada petita frase, en cada mot solitari.
Gràcies per existir, i per oferint-se el plaer de poder llegir-te i traspassar d'altres universos, que d'altra banda, fora impossible penetrar.
;)
Ara,ja no valoro, però hi ha poemes, que et prenen quelcom de molt endins, com aquest teu.
gypsy -
pren-me[Ofensiu]opuscle | 03-08-2008
i fes-me neu esmicolada,
blanca com de núvol
pren-me i fes-me mot
sentiment ocult
hostatge erm
de la paraula,
la teva.
!!!!!!!! -
On la neu[Ofensiu]Ullsblaus1 | 03-08-2008 | Valoració: 10
És preciós i admirable.
Se suposa que la neu és símbol de fredor, de no sentir res.
Però en aquest relat has desmostrat que té l'interior fogós de sentiments encara que per fora sigui freda i insensible.
Gràcies i que passis un estiu ple de neu per no passar calor!
Una salutació d'ULLSBLAUS1, escrius molt bé!
Valoració mitja: 9.7
l´Autor
150 Relats
933 Comentaris
168430 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes
Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.
El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:
(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.
Correu a: antiartistes@gmail.com