Cercador
Malson
Un relat de: Dr. Livingstone- Compartir:
Passejo pel passadís de l'hospital amb una xeringa a la mà. Sense deixar de caminar m'aixeco la camisa i m'examino la panxa tot buscant un bon lloc per punxar-me, però no el trobo. Tot i que fa més d'un any que no m'injecto heparina, tinc la pell plena de blaus. Són hematomes enquistats; lletjos. Alguns, fins i tot supuren un líquid espès que, curiosament, no és sang. De tant en tant passo pel davant de sales d'espera plenes de gent gran. Algunes avies se m'acosten -acompanyades d'aquella ferum a resclosit propi de la senilitat- i em miren la panxa expressant la seva opinió amb falsa simpatia. Al veurem tant jove els hi desperto, n'estic segur, sentiments contradictoris d'enveja i pena.
M'angoixo -suor d'adrenalina i mareig-, no puc esperar més: he de punxar-me l'heparina abans que el coagul de torn em mati.
Per sort, apareix un metge. Li demano consell i com a única resposta, es treu de la butxaca una xeringa amb una agulla llarga i bruta. Vull queixar-me però no puc parlar. Amb una mà m'immobilitza contra la pared -és molt fort- i amb l'altre em clava l'agulla al coll -prement i burxant-, mentre m'explica:
"les punxades intramusculars són una mariconada, el millor és injectar directament a l'arteria així, ho veus? així!"
Comentaris
-
un...[Ofensiu]perunforat | 23-04-2010
regust brutal de malson perceptible entre la veritat i la mentida; d'imatges, sobretot d'un enorme coàgul que horroritza l'escena, el dolor, l'angoixa, l'olor a ranci que entra directament pels sentits. Breu, contundent de formes i amb un final que apaga el somni i et fa sobresaltar del llit, amb el regust brutal de malson...
Buà, m'agrada!
-
demanar ajuda...[Ofensiu]Avet_blau | 10-01-2010 | Valoració: 10
l' engoixa de la malatia,
vista en forma de malson.
amb l' engoixa de precisar el tractament
i amb el patiment de haver de demanar ajuda,
que en el son esdeve quasi maltracte.
el metge, es converteix en botxí de les engoixes, per probables males experiències. -
dificil[Ofensiu]marga | 31-12-2009 | Valoració: 10
El teu relat és un quadre surrealista, en un tros tan curt hi plasmes moltes coses i en fas pensar d'altres. Jo l'enmarco amb un 10
-
Déu n'hi do![Ofensiu]Xantalam | 30-12-2009
Quines imatges més esgarrifoses, sort que he cercat de nou el títol, com un alleujament de l'esperit, i he pensat: no, no pot ser veritat, és un somni!
Bon text, Dr. Livingstone, que tinguis un fantàstic any 2010!
-
...[Ofensiu]opuscle | 20-12-2009
Ostres, m'has fet venir al cap algunes històries esgarrifoses que han estat gravades a les residències d'avis. Coses que semblen impossibles i que són reals. O els hospitals psiquiàtrics on abans es sedava a la gent perquè no molestés i prou.
Hi ha com una denúncia encoberta en el teu relat, ple de cruesa, com sovint passa a la vida, fora de la literatura. Un títol encertat després de llegir-lo. Llàstima que no sigui ciència ficció cent per cent.
salutacions.
l´Autor
11 Relats
36 Comentaris
14488 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93
Biografia:
"Aniré a qualsevol lloc, sempre que sigui cap endavant.Si els meus viatges, els meus llibres tenen algun significat, si la geografia té significat és per fer-nos aixecar la mirada dels nostres egoismes i dirigir-la cap a un món complex i magnífic."
El 1871, per encàrrec del seu editor, Henry Morton Stanley, va trobar el doctor Livingstone al mig de l'Àfrica, cosa que li va permetre pronunciar l'arxiconeguda frase: "el doctor Livingstone, suposo?".
El tal doctor Livingstone, metge, explorador i missioner britànic, va ser el primer home blanc que va creuar Àfrica de costa a costa i no està clar que volgués ser trobat per ningú i encara menys per Stanley, vist i considerat que el doctor Livingstone era antiesclavista i el senyor Stanley no hagués pogut viure sense fer tota mena d'atrocitats als esclaus.