Parracs

Mai no seré sepulcre inexpugnable
doncs les entranyes em couen,
els arpegis estimbats rellisquen pels murs
mentre volen assetjades, les nimfes alades.

És en la força del moviment
on la destral em devora afamada,
convulsa es buida en mil colors de xivarris,
parracs d'un món reviscolat en un llenç.

Resten estralls d'uns ulls que miren
el ball de les serps i libèl·lules encantades;
mentre m'adormo sento l'estrebada
d'un coltell vermell, que m'enferra endins

el grinyol amarg de viure respirant
la malura acolorida del tràfec infestat
per l'esglai salvatge del teu insomni.

Vull la treva del silenci,
la pobresa austera del blanc i el negre.



opuscle