Vull cremar les meves ales

Un relat de: opuscle

Obra'm la porta de l'infern vermell en flames. Vull cremar les meves ales d'àngel caigut, ara que tot ha perdut el seu sentit d'amor. Aquesta llum incandescent que mai no s'apaga em cobrirà els suplicis que porto dins el bagul dels pecats per no explicar. Els actes, els fets repulsius per jutjar davant la misericòrdia d'aquells que mantenen un credo de bondat. Vull cremar les meves ales, penetrar el foc etern que tot ho abrasa i ho trasmuda en pols grisa, mentre oblido qui vaig ésser i m'allunyo dels records amb lentitud i fermesa.
Tanca, no em deixis sortir. Vull morir dalt d'un núvol negre, socarrimada per la sentor de tot el que vaig viure i que no en quedi ni rastre del meu alè irradiat de cruesa.


opuscle

Comentaris

  • com un carnestoltes etern[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 17-10-2009

    mudar la pell i ser diferent, pasa cada dia, a cada segon.
    Salpar mar enllà, i cremar les naus en arribar a un port nou i desconegut, allí podràs començar una altra vida, si és el que cal fer.
    Bones reflexions.

    Ferran

l´Autor

Foto de perfil de opuscle

opuscle

10 Relats

20 Comentaris

10493 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Hem travessat les nits
plenes d'espai, obertes, hem mirat abismes, profunditats transparents.
Hem penetrat en coves de cristall de roca.
Un àgil foc se'ns entortolliga
com una serp per tot el cos i fa
de tu i de mi un sol arbre incandescent,
impropi de la terra.

Joan Vinyoli