Relats en Companyia

sols he retrobat aquest vell poema, i m'ha fet gràcia tot l'enginy que hi vas posar i la mestria mostrada. Una abraçada per tu i els teus.

Ferran

ostres!
q m'ho havia perdut jo això!!!
moltes gràcies! ^^

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Un poema treballat, noi. Com que l'has fet amb carinyo, t'envio un moltes gràcies per incloure un trosset de mi.

Si no et veig, no passa res,
els mots em dibuixen el teu rostre
mentre escrius en aquest món nostre :
relataire amic ets i, no cal dir més.

angie

pero quan t´enganxi ja xerrarem!!!

Gràcies, amic Joan, amic desconegut però present, per recollir un títol meu i permetre'm de tal manera formar part d'aquest trencadís relataire que has muntat amb delicadesa curosa, amb paraules que són cofres ben plens de tresors i sorpreses, amb encerts que equivalen a carícies escrites...

Gràcies, company Jimbielard, autor proper a qui llegeixo sovint, per haver-me afegit als teus preferits, per haver triat llegir-me en mig d'aquest oceà immens de lletres, de prosa i de vers, de clams i cançons, d'històries, de contes, sentiments, narracions, pensaments, poemes, projectes, creacions... que és RC.

Gràcies per tot això i per més encara, i una abraçada de les bones,
Unaquimera

T´he trobat per casualitat, i feia molt temps que no apareixia per aqui. Tinc tres relats, i un sol comentari. De qui? .. Doncs TEU. Gràcies Jimbielard. En breu tornaré a penjar alguna cosa, però vaig molt atrafegada. Ara anem pel teu relat.

Meravella composada per agermanar relats, i un per un es van obrint més meravelles. Fins i tot podria ser agosarada i dir que el relat es torna curt quan s´acaven els enllaços.

Enhorabona. I perquè està tan amagat?

Coses que passen, oi?

A reveure.

N.

una companyia tan generosa. Quina feinada !!Encara no m'ho havia llegit , però ho coneixia per referències. Jo, que només vaig intentar lligar cinc títols de poemes del melorepte i ja m'hi vaig estar una bona estona. Una idea magnífica, has captat l'esperit que hauria de tenir sempre aquesta pàgina.
Una abraçada,
Xantalam

gràcies per comentar-me... i des d'ara, gràcies per descobrir-te...

fa temps que no tinc un moment per llegir en aquesta pàgina, tot just per penjar-hi les cançons que composem pel grup...

però bé, crec que hauré de fer un forat a l'agenda per tornar a amarar-me de tota aquesta literatura...

responent al teu comentari a un relat meu que es diu "la llum" ... dir-te que sí, que té música i que està penjada al youtube per algú que va venir a un concert nostre fa més d'un any.

has de buscar "enrenou" i el que l'ha penjat es diu "oriol gomà", tot i que cada concert aquest tema varia perquè és una improvisació i lletra i música van prenent forma depenent de com s'hi posen els músics.

i per més cançons i lletres ... www.enrenou.com

gràcies novament i fins la propera!

impressionant i agraïda per incloure'm i pels teus comentaris

Degut al teu preciós poema, em quedo mut! Sense saber que dir. És extraordinari. Millor no dir més, perquè al costat d'aquest "relatàs" sonaria absurd i poca cosa.

Desitjo amb anhel que algun dia pugui escriure tan bé com tu.

Gràcies de tot cor per haver fet aquest relat.

I una forta abraçada.
ullsblaus1

et quedes sense paraules, després de llegir-lo.
Impressiona per tota la riquesa dels diferents autors, encerclada entre els teus versos.

(en una, o dues paraules ;)

un repte de dificultat màxima brodat a mida i endolcit d'allò més bé! No és gens fàcil crear un poema amb versos, paraules i frases determinades! Donant sentit a tot el conjunt, unint tots els significats en un!

Molt bó! de debó! Felicitats.
N'he vist una referència-comentari pel Fòrum on en parlaven, però no havia parat encara a mirar quin...! però amb el teu comentari ja hi he vingut a parar sense dubtar-hi! i sort que no me l'he deixat escapar!

Una feinada, ben segur, molt treballat. Dóna gust compartir una pàgina amb gent tan creativa i tan bon rotllo entre tots! la veritat és que RC sempre em fascina. Sempre em sorprèn.
Gràcies. Pel poema, per la part que et toca, per tenir-m'hi un espai, per formar part d'aquesta família relataire!!

:)

ens veiem entre lletres, fòrums i rialles!
kispar

La ideia, la feina...el que suposa; d'haver llegit, d'haver triat, d'aher sentit, d'haver expressat.

I a sobre, vas i tries, també un poema de l'Epicuri...

Veritablement ho sento com una carícia. Perdó molt més, per que es una carícia erudita, conèixedor i sibarita, somelier de R.C. (Touché)

i ara vaig a donar-me el festí de degustar-los tots.
Quin gustasso! gràcies a tu xaval!!

...fa moooolt que no poso nota, però te'l mereixes! Després de tres lectures: una pel relat, dues pels enllaços i tres per tornar a veure la "currada" que has fet, dir-te que ha estat un plaer! Et dono la mà i t'acompanyo en el teu relat i en tots els relats que hi ha en el teu. Gràcies de debò!

Una forta abraçada!

quina bellesa de poema!
És magnífic anar-lo llegint pedaç a pedaç.
Gràcies per incloure'm. Me'l sento una mica meu!

Un petonás!

gypsy

El toc de companyerisme que hi ha en aquest relat és molt poderós. I en aquesta nit em sento identificat amb els versos. Curiós, oi? jeje


Sergi!

Ostres, tu ara si que t'he trobat jajaja!! M'ha encantat, tenint en compte la feinada que suposa lligar-nos a tots amb una certa coherència....només em queda dir-te GRACIES NINO!!! ...apa me'n torno al meu reconet que no sé que hi faig jo aqui al mig de tant de "cracks" de la paraula ....muacccc!!!

Només puc dir això, m'has deixat bocabadat

ix.

...de comentar, només puc donar les gràcies per tot el que em fas conéixer a través del teu "multi-poema encadenat". No he acabat encara de llegir, hi vaig dedicant estones perque tinc ànsia de saber què s'amaga darrera de cada paraula, com el caramel que tant t'agrada i el fas durar i durar..., l'allargues tant com pots.
Enhorabona i gràcies, a tu, i a tots els que donen sentit als relats en companyia.
Una abraçada.

és b r u t a l!

!!!!!!!!!!!!!!!!!

Sóc l'Aurora Marco Arbonés
aurora marco arbonés | 31-07-08 | Valoració: 10

[marcar com a ofensiu]
Joan, jo també et posaré als meus preferits no solament pel possible parentiu, qui sap? sinó també pels teus indubtables mèrits. Hauràs observat que la meva poesia és clàssica i em doneu enveja els qui, com tu, sabeu dir les coses d'una manera tan fresca.
Aprofitaré per fer-me propaganda. Tinc penjats uns poemes amb fotografia d'un col·lega a
personal.telefonica.terra.es/wb/gonzalovinagre/index.htm.
Si t'interessa i no ho trobes escriu al google "gonzalo vinagre i et sortirà. És un fotògraf que ha guanyat molt premis.
Petonets

però no perquè sigui complicat de llegir, és complicat de fer, sense clicar alguna paraula i transportar-te enllà del simple mot. Aquí sí que els mots amaguen altres histories.
Una feinada molt ben portada a port, que és on t'agrada pasar-hi estones, i l'has reixit amb contundència i profesionalitat, mereix estar als destacats, per original i per currat.

I no pararia de dir-ne coses, vaig a aseguir clicant paraules...

Una abraçada.

Ferran

... cosa molt greu en algú que escriu.
Però així ens passa moltes vegades. Aleshores, suren els sentiments.
Moltes gràcies!

FRANCESC

Que has convertit, amb esforç i bon gust, en un organisme viu del qual formem part. És preciós, de veritat, i molt enginyós.
És un honor que em comptes entre les teues preferides de RC, però encara és un honor més gran ser amiga teua.
Un petó.

relat que es nota que et surt de l'ànima. Això si que es un bon regal.
M'ha emocionat sentir-me'n part i m'he identificat totalment amb el que tan sàviament has plasmat, jo no ho hauria sabut dir millor.
No deixis mai d'escriure, Jimbielard, ni de ser com ets, gracies a gent com tu ens podem sentir acompanyats, apreciats i integrats dins RC.

Una forta abraçada plena d'admiració i agraiment

de llegir aquest poema, no trobo paraules per dir-te l'admiració que sento per a tu.
Ets un gran poeta!
Et felicito amb tota l'ànima!
Nonna_Carme

Potser és per la originalitat, per l'esforç dedicat, per saber encaixar les frases com en un puzzle, pero Jimbielard, em trec el barret davant el teu escrit.

No és tant complicat com sembla, oi, és qüestió de passar-hi temps i escriure totes les frases i buscar els enllaços.... però això és una boníssima idea, trencadora i que destaca per sobre de la mediocritat.

Felicitats!

Les paraules, per a aquells que escrivim, són més que esteles d'or i plata. Són allò que ens ajuda a tirar endavant i a créixer, sobretot si són de companys com aquests que has citat en el poema.
És un poema que val per 100 poemes!

Feu llum de la nit més fosca
I tot el que vull m´ho regaleu

Molt ben cercat i molt ben trobat!

M'he emmirallat en tot el poema i, més, en la darrera estrofa: descrius els alts i baixos d'aquesta afició. Hi ha estones de llàgrimes i de somriures, d'estimació i de melangia, de sotracs i de calma.

Però totes són petites engrunes que ens fan viure.

Rita O'Neal.