Cercador
Abismes 12
Un relat de: franz appa- Compartir:
Agraeixo els mots de matinada
que s'escampen entre febres i deliris,
agraeixo les hores que has vetllat
i has viatjat cap a l'aire tan llunyà
que és el meu son nocturn.
Agraeixo que el teu sacrifici
sigui una part de mi,
la part de tu que més estimes,
la part de mi que viu de tu.
Comentaris
-
I l'amor [Ofensiu]opuscle | 31-07-2008
et vessa, més enllà dels mots; i s'escampa, com un crit enmig del silenci.
-
Sempre tard[Ofensiu]somniseva | 23-07-2008 | Valoració: 10
Hi ha una part de nosaltres que se'ns escapa, però alhora ens té atrapats i si sabem estimar-la, com tu bé fas, ella, la que ens guia, ens ho recompensa ensenyant-nos uns mots i que a banda ens permet fer-los nostres.
O no volies dir això? ;·)
Bon estiu! I espero que et retrobis amb els teus mots molt a sovint.
-
L'escriptor mediocre | 20-07-2008
Els mots de matinada no els creen les febres i el deliris. Tot al contrari. Els mots fan delirar el poeta.
-
Noble agraïment[Ofensiu]Dolça Parvati | 20-07-2008
És noble, i generós, agrair als qui ens han estimat les hores d'atenció que ens han dedicat, el temps invertit, l'energia emprada en desplegar l'amor. Un agraïment resistent a l'oblit, un antídot també contra el ressentiment o el dolor, potser. Una manera de preservar allò de positiu que té el fet d'estimar i de ser estimat.
Un petó.
l´Autor
150 Relats
933 Comentaris
168290 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes
Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.
El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:
(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.
Correu a: antiartistes@gmail.com