Abismes 12

Un relat de: franz appa

Agraeixo els mots de matinada
que s'escampen entre febres i deliris,
agraeixo les hores que has vetllat
i has viatjat cap a l'aire tan llunyà
que és el meu son nocturn.

Agraeixo que el teu sacrifici
sigui una part de mi,
la part de tu que més estimes,
la part de mi que viu de tu.

Comentaris

  • I l'amor [Ofensiu]
    opuscle | 31-07-2008

    et vessa, més enllà dels mots; i s'escampa, com un crit enmig del silenci.

  • Sempre tard[Ofensiu]
    somniseva | 23-07-2008 | Valoració: 10

    Hi ha una part de nosaltres que se'ns escapa, però alhora ens té atrapats i si sabem estimar-la, com tu bé fas, ella, la que ens guia, ens ho recompensa ensenyant-nos uns mots i que a banda ens permet fer-los nostres.
    O no volies dir això? ;·)
    Bon estiu! I espero que et retrobis amb els teus mots molt a sovint.

  • Els mots de matinada no els creen les febres i el deliris. Tot al contrari. Els mots fan delirar el poeta.

  • Noble agraïment[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 20-07-2008

    És noble, i generós, agrair als qui ens han estimat les hores d'atenció que ens han dedicat, el temps invertit, l'energia emprada en desplegar l'amor. Un agraïment resistent a l'oblit, un antídot també contra el ressentiment o el dolor, potser. Una manera de preservar allò de positiu que té el fet d'estimar i de ser estimat.
    Un petó.

  • Aquest...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 19-07-2008 | Valoració: 10

    ...Abismes 12 el veig com un xicotet homenatge jo diria que a la mare, a la mare eterna que no el pare etern, que sempre està amb nosaltres viva o morta, vetllant-nos els somnis en la foscor de la nit, i acaronant-nos quan tenim por i dolor com si d'una verge es tractara ja siga la mare com esposa, i enten-me, no que la mare siga esposa sinó veure l'esposa el partenaire com mare, com allò que ens complementa en un món on si no hi haguera un partenaire mare o esposa estaríem sols a un món sense mida i sense sentit.
    "La part de tu que més estimes i la part de mi que viu de tu", és una lloa a allò que ens ha donat la unitat com a éssers, aquella mirada que un dia ens va dir:_ Jo et mire perquè tu Ets i ets Ací.
    Salutacions de Vicent i segueix així ets amb Unaquimera i Isabel Laso les persones que més s'assembleu a mi o si més no que més em comunique de relats. Una forta abraçada i que passes un bon estiu Franz.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de franz appa

franz appa

150 Relats

973 Comentaris

147210 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:

Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes

Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.

El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:

(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.

Correu a: antiartistes@gmail.com