Cercador
Ofec d'estrelles
Un relat de: opuscle- Compartir:
Aigua dels segles
enlluernada de cel,
ofec d'estrelles
que van i vénen,
I aquest silenci
que no s'acaba
damunt el blau
que tot ho tiba.
Somriures d'estels
xipollegen al teu pas
esquitxats de lluna
oberta,
reflectida en el riu
que t'ha vist passar
dins la nit
a esquitllentes.
opuscle
Comentaris
-
I ens amararem...[Ofensiu]rnbonet | 27-06-2008
...de blaus
de tots els blaus de la retina
i d'altres que ens romanen verges.
PS. De tant en tant, també faig 'renglons curts'.
Salut i rebolica! -
Tendre ofec[Ofensiu]deòmises | 08-04-2008 | Valoració: 10
per a asfixiar-se de bellesa. I morir lentament, i renéixer constantment, i saber que els teus ulls poden veure-hi més enllà de la imatge real i formar dins de la retina els mots per a anomenar la bellesa.
Gràcies, d.
l´Autor
10 Relats
20 Comentaris
10126 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88
Biografia:
Hem travessat les nitsplenes d'espai, obertes, hem mirat abismes, profunditats transparents.
Hem penetrat en coves de cristall de roca.
Un àgil foc se'ns entortolliga
com una serp per tot el cos i fa
de tu i de mi un sol arbre incandescent,
impropi de la terra.
Joan Vinyoli