Cala agulla

Un relat de: Anagnost

He arribat a l'Agulla
a les set del matí,
quan el sol encenia
el sorral d'or antic.
He arribat a l'Agulla
transitant el camí
de l'enyor. Em cremaven
els records, com calius,
i la roca atupada
per un vent sempre hostil
em contava tempestes
que ningú no escriví.
He arribat a la platja
com si el món fos en mi
i per mi fos el món;
sorra i mar he sentit
als meus peus, acollint-me,
acceptant el destí
de ser sols l'escenari
perquè jo, pantomim,
recitàs els meus versos
d'histrió pervertit.
Però avui l'escenari
m'ha vençut, i al sublim
decorat de l'Agulla,
a les set del matí,
a la fi interpretava
el paper més humil.
He assolit fer-me platja
i m'he vist existir
en el lliri i el card,
la llentrisca i el pi,
i per fi esdevenia
gra d'arena, petit,
menyspreable molècula
que algun déu negligí.


Comentaris

  • esdevenir[Ofensiu]
    opuscle | 07-07-2008 | Valoració: 10

    gra d'arena i ser petit en aquest món inabastable.
    Però, amb quina bellesa per fer-ho!, amb quina humilitat digne només dels déus que escriuen i versegen.

  • brumari | 04-03-2008

    Un bellísim poema, ple de ritme i sabor de mar.

    Magnífica la fusió del poeta en la natura que l'inspira: "i per fi esdevenia gra d'arena, petit, menyspreable molècula que algun déu negligí".

    Enhorabona!


  • El contacte amb la natura...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 01-03-2008 | Valoració: 10

    sovint ens fa ser conscients de la nostra insignificància. Formem part de tot, i però és possible que només en tinguem consciència en petits instants que son com flashos que ens ho venen a recordar. El teu poema ho descriu meravellosament bé, amb aquella calma i harmonia que sovint hi trobo en tots els que et llegeixo.
    Una abraçada, Jaume

  • F. Arnau | 23-02-2008 | Valoració: 10

    Amic Jaume!
    Un esplèndid poema, aquest teu, molt musical i rítmic, composat en hexasíl·labs i amb rima...
    Un poema que dóna ganes de visitar la cala que descriu. La veritat és que les teues illes, pel que conec, són una font d'inspiració per a tots els lírics que teniu la sort de viure allí.
    Una forta abraçada!
    ... I molta salut!

    FRANCESC

  • Musical...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 21-02-2008 | Valoració: 10

    ...poema que ve a dir-nos que no som més que un gra de sorra en mig del no-res, m'ha agradat, es llegeix fàcilment per la seua musicalitat i diu de les alçades i les caigudes de nosaltres els humans que ens creiem en la cimera de l'èxit de vegades i després caiem tan aviat com hem pujat. M'ha agradat.
    Salutacions de Vicent.

  • l'histrió de la paraula[Ofensiu]
    omega | 20-02-2008 | Valoració: 10

    lent, penetrant, armònic, poc a poc crees una atmosfera, un ambient que fas que la men es traslladi allà mateix, a la platja de Cala Agulla.

    Bé, pobre de mi, sempre dic el mateix. però gràcies per aquestes píndoles de somnis que sempre trob breus, molt breus.

  • I seguir meravellant els ulls i les oïdes[Ofensiu]
    deòmises | 20-02-2008 | Valoració: 10

    amb els teus versos carregats de sal marina, d'aigua de pluja i de molsa i de falguera acabades de collir.

    Una abraçada, amic Jaume. Gràcies, d.

  • l'home d'arena | 20-02-2008 | Valoració: 10

    "he assolit fer-me platja..."
    i deixar-me llepar per l'atzar
    d'una llengua marina

    si de cas un histrió pervertit per la bellesa, un histrió que regalima serenor i dolcesa. Un histrió mestre de la paraula que emociona.
    Un cabàs de gratitud, Jaume.
    Salut.

  • El sorral d'or antic[Ofensiu]
    Carme Raichs | 20-02-2008 | Valoració: 10

    Els teus versos són els rajos que ens arriben amb el caliu del teu bell art, i que ens permet acompanyar-te per aquesta platja, que has compartit amb tots nosaltres.
    En aquesta poesia tens unes imatges poètiques, molt autèntiques, que has sabut pintar amb els mots del bon poeta que ets.
    Gràcies amic!

  • Escenari i ara[Ofensiu]
    Unaquimera | 19-02-2008 | Valoració: 10

    En mig d'un dia plujós i gris m'has fet reviure sensacions lluminoses i moments sota el sol a prop de les onades...
    Transitant pel camí estret, tants cops recorregut, entre els pins, he entrevist de seguida les roques mullades, mil vegades llengotejades per la mar glauca, i allà mateix, als meu peus, la sorra daurada, la platja allargada i tranquil·la, escenari on despullar-me de tot artifici i entregar-me en ofrena al déu que no demana res ni res promet damunt l'ara càlida.

    Gràcies, amic meu, per permetre'm compartir encara que breument aquest univers que fon les circumstàncies.

    T'envio una abraçada gens confosa, ben clara,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Anagnost

Anagnost

44 Relats

589 Comentaris

75428 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Anagnost: llegidor, especialment de les lliçons en l'església antiga.
Efectivament: llegidor. Això sóc, per sobre de tot. El meu nom és JAUME FUSTER, i visc en el "regne enmig del mar" que és Mallorca, unit a Catalunya i València pel cordó umbilical de la llengua i la cultura. Em complau sobremanera haver entrat en aquesta gran família que és Relats en Català i esper ser-ne membre per molt de temps. S'admeten crítiques. Si algú es vol posar en contacte amb mi ho pot fer a aquesta adreça: fusteralzina@gmail.com