Cala agulla

gra d'arena i ser petit en aquest món inabastable.
Però, amb quina bellesa per fer-ho!, amb quina humilitat digne només dels déus que escriuen i versegen.

Un bellísim poema, ple de ritme i sabor de mar.

Magnífica la fusió del poeta en la natura que l'inspira: "i per fi esdevenia gra d'arena, petit, menyspreable molècula que algun déu negligí".

Enhorabona!

sovint ens fa ser conscients de la nostra insignificància. Formem part de tot, i però és possible que només en tinguem consciència en petits instants que son com flashos que ens ho venen a recordar. El teu poema ho descriu meravellosament bé, amb aquella calma i harmonia que sovint hi trobo en tots els que et llegeixo.
Una abraçada, Jaume

Amic Jaume!
Un esplèndid poema, aquest teu, molt musical i rítmic, composat en hexasíl·labs i amb rima...
Un poema que dóna ganes de visitar la cala que descriu. La veritat és que les teues illes, pel que conec, són una font d'inspiració per a tots els lírics que teniu la sort de viure allí.
Una forta abraçada!
... I molta salut!

FRANCESC

lent, penetrant, armònic, poc a poc crees una atmosfera, un ambient que fas que la men es traslladi allà mateix, a la platja de Cala Agulla.

Bé, pobre de mi, sempre dic el mateix. però gràcies per aquestes píndoles de somnis que sempre trob breus, molt breus.

amb els teus versos carregats de sal marina, d'aigua de pluja i de molsa i de falguera acabades de collir.

Una abraçada, amic Jaume. Gràcies, d.

"he assolit fer-me platja..."
i deixar-me llepar per l'atzar
d'una llengua marina

si de cas un histrió pervertit per la bellesa, un histrió que regalima serenor i dolcesa. Un histrió mestre de la paraula que emociona.
Un cabàs de gratitud, Jaume.
Salut.

Els teus versos són els rajos que ens arriben amb el caliu del teu bell art, i que ens permet acompanyar-te per aquesta platja, que has compartit amb tots nosaltres.
En aquesta poesia tens unes imatges poètiques, molt autèntiques, que has sabut pintar amb els mots del bon poeta que ets.
Gràcies amic!

En mig d'un dia plujós i gris m'has fet reviure sensacions lluminoses i moments sota el sol a prop de les onades...
Transitant pel camí estret, tants cops recorregut, entre els pins, he entrevist de seguida les roques mullades, mil vegades llengotejades per la mar glauca, i allà mateix, als meu peus, la sorra daurada, la platja allargada i tranquil·la, escenari on despullar-me de tot artifici i entregar-me en ofrena al déu que no demana res ni res promet damunt l'ara càlida.

Gràcies, amic meu, per permetre'm compartir encara que breument aquest univers que fon les circumstàncies.

T'envio una abraçada gens confosa, ben clara,
Unaquimera