Cercador
Abismes 2
Un relat de: franz appa- Compartir:
Vas venir a mi una tarda
com es mou el mar
en el lent reflux de l'onada
que ja ha tocat la riba,
o com es mouen els ocells amb netes ales involuntàries.
Tot va ser senzill:
Només una pregunta del com, no pas el perquè
-tot era sabut ja, i fàcil-.
Tot va ser tendre:
l'abraçada calenta com l'aire
assolellat d'aquell juliol.
Vas venir a mi, tan diàfana,
tan verge com les estrelles
que sempre han lluït
i mai no hem mirat.
Tan natural, tan corpòria.
I malgrat això misteriosa:
un ideal fet carn i sang,
tremolor i tebior dels cossos
que es busquen sense descans.
Tan amant, tan insomne,
tan afamada i tan pura.
Vas venir i ets aquí,
vas entrar i ets en mi.
Hauré d'inventar-me un déu
per poder agrair tant regal.
Comentaris
-
ai franz[Ofensiu]gypsy | 18-02-2011 | Valoració: 10
quina canya que algú et digui això, que algú senti això per un altre.
L'amor quin motor més poderós per condensar emocions i amplificar-les.
I el teu talent indescriptible que comparteixes amb nosaltres.
Un petó enorme. T'estimo perquè existeixes i perquè ets com ets i perquè escrius com escrius. Tinc moltes raons, ja ho veus.
gyps -
No acostumo[Ofensiu]Nonna_Carme | 05-07-2008 | Valoració: 10
a fer comentaris als poetes que esteu en el apartat dels més valorats,perquè temo no estar a la vostra altura, però aquest poema m'ha agradat tant que no puc deixar de dir-te, amb paraules senzilles, però sinceres, que és una preciositat i que et felicito de tot cor.
Una salutació.
Nonna_Carme -
...[Ofensiu]opuscle | 04-07-2008
hi ha poemes d'amor que contenen un punt d'austeritat i d'elegància suprems. Llegir el devessall d'aquests mots ben posats en un poema bell és un regal per les oïdes i per les emocions.
una abraçada. -
To agradable[Ofensiu]Bonhomia | 17-06-2008 | Valoració: 10
Bell poema molt aconseguit.
-
És d'agraïr[Ofensiu]Bonhomia | 17-05-2008 | Valoració: 10
Que bonic! Jo trobo a faltar coses com aquesta. La veritat és que ara, que se'm presenti una ocasió com aquesta, és força difícil, crec que molt.
Trobo a faltar l'erotisme a la meva vida, i ara, potser també l'amor.
Són d'agraïr aquests tipus de relats, tan il.luminadors.
Salutacions,
sergi -
perfecte[Ofensiu]Lolita | 05-04-2008
així de simple. m'encanten els teus poemes d'amor... jajaj quina enveja! a mi fa tant que no me'n fan... hauré de buscar-me poetes nous ;)
en fi, tornant al tema.. que escrius molt bé i això no ho canvia ningú, i altre cop (em repeteixo més que la sopa) enveja sana!
molts petons franz! -
...[Ofensiu]gypsy | 04-04-2008 | Valoració: 10
els adjectius que descriuen a la protagonista molt precisos i ben trobats. Sembla com un miratge fet realitat, si diuen que la màgia existeix, la prova n'és aquest teu poema!
gyps -
Un bocí de perfecció[Ofensiu]Unaquimera | 02-04-2008
I de tant en tant, generosa, la vida ens fa un regal, es permet un miracle, es pren una pausa i ens envia partícules d'oxigen, ens fa arribar una onada en estat de gràcia, ens revela un misteri i ens fa co- artífexs d'un bocí de perfecció.
De la mateixa manera que assistim al naixement d'una obra d'art efímera quan l'onada toca la riba, si tenim l'ull obert i atent, el nostre esperit pot descobrir altres meravelles si tenim el cor franc i desenrunat.
Aquest cop la lectura dels teus versos m'ha fet evocar els mots de l'Ovidi: "I tot entre ella i jo
passa senzillament..."
El final per a ells, un pom perfectament equilibrat d'aromes, que destaca fragàncies anteriors i les desperten de nou!
Per cert: En efecte, som gent del llamp!
T'envio una abraçada forta, davant l'abisme,
Unaquimera
-
...[Ofensiu]Anagnost | 25-03-2008 | Valoració: 10
Com ja t'ha dit algú altre, els dos últims versos constitueixen un tancador sublim per a un molt bon poema.
Alguns que posam voluntat a prescindir dels déus, ens sorprenem, sovint, donant gràcies d'allò que, a la llum de la raó, té origen i finalitat ben humans, com ara"...un ideal fet carn i sang, tremolor i tebior dels cossos que es busquen sense descans".
Però, ja dic, necessitam donar gràcies. Després ens trobam que no tenim cap déu a qui donar-les. I l'hem d'inventar.
Que bo!
-
...[Ofensiu]Clar de lluna | 25-03-2008 | Valoració: 10
... agrair és de savis. M'ha agradat molt, amb el teu permís va cap als preferits!
Una abraçada! -
...[Ofensiu]Antoni Casals i Pascual | 25-03-2008
Vivim de i per les contradiccions i els contrasentits. Cercar un déu per agrair l'amor. Quina imatge més bella i alhora tan terrible!
AC -
Valorar el més gran i sublim[Ofensiu]somniseva | 25-03-2008 | Valoració: 10
Valorar el que has rebut, l'amor i els estels. És a dir, la vida i el déu d'aquesta vida. Els estels són la vida i l'amor el déu. No cal un perquè, el com és l'important. Saber viure aquest "com " i fer-ho amb sinceritat és el millor déu que podem conèixer.
I com una poesia tant breu pot abarcar tant?
Perfecte!
Una abraçada,
-
El com i no el per què[Ofensiu]Dolça Parvati | 23-03-2008
Hi ha qui s'entesta a buscar el per què i oblida el fonamental, que és el com. Com estimem, com ens realitzem, com vivim... tu ho has dit tan bé!
I aquest elogi de la dona, carn i misteri alhora... No és això l'amor, carn i misteri?
Em quede amb tota la nostàlgia de l'evocació, amb tota la màgia de l'encontre. Em quede compartint la passió i la tendresa que traspuen les teues paraules, a l'espera de nous abismes...
Un petó.
Dolça -
Cims[Ofensiu]deòmises | 23-03-2008 | Valoració: 10
Hauré d'inventar-me un déu
per poder agrair tant regal.
Quin final tan pur, tan sincer, tan apassionat, amic franz.
Gràcies per la suggerència, per les teves paraules, per la teva poesia majúscula.
Gràcies, de nou, d.
Valoració mitja: 10
l´Autor
150 Relats
933 Comentaris
168260 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes
Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.
El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:
(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.
Correu a: antiartistes@gmail.com