...els ulls clavats parlant per dins...

... em queixo perquè no puc
lligar-me la bufanda al voltant del coll...

... em queixo perquè no puc
lligar-me la bufanda al voltant del coll...

Hola Aleix. Jo també estic jubilada i encara que en altres aficions reconec l'alegria . Gràcies pel teu comentari i per cert si entres a YouTube podràs escoltar una peça de l'obra del mestre i compositor Conrad Seto :" La vida almDelta". Salutacions

: , Gràcies pel teu comentari.

"Un xàfec de pluja horitzontal" m'encanta i sats que? quan fa un temps així, a mi també em venen de gust les gambes.

Nousica

,

Molt bonic l relat. Interessant per a mi per dues paraules que es diuen o es deien molt al meu poble: " alego i fato"

Abans m'he oblidat de fer la valoraació

Poema fresc, senzill, però profund, per això m'agrada

Diré que sí que és amor i tendresa el sentiment al que dones aquest nom .
Diré que tots hauriem de parlar més sovint de les nostres solituds i silencis.
I no., no diré que tens la lletra trista,
diré que el teu cor destil.la una subtileza que fa encongir i esgarrifar al que té la sort de topar-se amb la teva poesia.

Ole els enzims, coenzims, transmisors ,nerotransmissors i neuropèptids, que ens fan sentir això tan meravellòs que anomenem amor.

A mi em passa com al protagonista del teu relat. Si us plau t'agrairia que em donessis l'adreça d'aquest gabinet perquè aniré a que em diagnostiquen la emva prpera novel·la preferida, però sobretot m'encantarà contestar aquestes preguntes tant subrealistes.

Em passa com al protagonista del teu relat. Digues-me si us plau on es trova aquest gabinet que aniré a que em diagnostiquin la meva propera novel·la preferida, però sobre tot, m'encantarà respondre aquestes preguntes tan subrrealistes

Tens raó. A pesar de donar-li moltes voltes no vaig saber com resoldre aquella frase tan llarga. Si tens alguna idea de com escríure-la d'una altra manera, m'agrdaria que me la enviessis.

És la primera vegada que llegeixo un relat teu i m'ha sorprés. No sé si és autobiogràfic, però si no , la veritat és que has descrit d'una forma aclaparadora el procés. A mesura que el vas llegint, et sents arrossegat pel seguit de estats d'ànim d'el o de la protagonista. No pots deixar el relat, has d'arribar al final encara que no vulguis i en arribar-hi et sents alliberat de l'angoixa que has compartit amb qui suposadament patia. Molt be!

La veritat és que m'ha sobtat. M'agrada la forma com encadenes les paraules, les frases, com una porta a l'altra i com deixes anar el que vols transmetre a partir de jo diría que més que de la ciencia ficció, de l'aparentment absurd.