Havanera de tardor

Un relat de: nousica

Eren cap a les 7…tardor…qualsevol dia.
Lluïa un color daurat com un vel de tela fina.
Quin misteri contagiós omple el cor de melangia?
Quins records d’amor i festa…
tardes de jocs al carrer , de xivarri i d’alegria!

No tornaran aquells temps?
No tornarà la càndida joventut
que tot ens ho prometia?

Ai havanera que cantes
allò que vam perdre un dia!
No ens deixis amb la tristor
de la teva melodia.

Canta la vida d’avui de demà de sempre!
Canta l’amistat , l’amor, la il•lusió i la folia...
Xiula als colors i a la música... i a la llum...
la resplendent llum que ara ens guia.

Com si fos un truc de màgia
desvetlla l’ infant que un dia
varem desar allà, al fons
de la memòria infinita...
I deixem-lo cantar i ballar...
i jugar... i abraçar...i riure!

No tornaran aquells temps!
No! Ara vivim plenament la nova vida,
tot cantant una havanera
que ho recorda, cada dia.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: