Amor a primera vista

Quan vaig entrar a la sala, em va mirar, i immediatament vaig intuir que passaria alguna cosa que de ben segur canviaria la meva vida.

Vaig seure a primera fila. Ell es movia ara cap en dins ara cap en fora, però cada cop que sortia a l'escenari la seva mirada es trobava amb la meva i jo anava notant amb més i més intensitat una mena de rau rau a l'estómac. Sabeu allò que sents quan intueixes que està apunt de ocorre quelcom important?...Doncs allò!

Va passar una bona estona . A l'escenari el moviment era continu però ell havia desaparegut. El neguit no em deixava parar quieta al seient. El veí s'anava girant de tant en tant mirant-me de reüll sense atrevir-se a protestar. Jo per justificar-me li vaig dir:
-que vol dir que s'acabat, el seu paper?
-el paper de qui?- em va contestar una mica mosca.
-tant se val- vaig dir- deixiu anar.
Va posar una cara com pensant: "no està bé del cap" i no es va girar més.

No podia ser que s'hagués acabat el seu paper!.... La meva intuïció no podia fallar!... I efectivament, al cap d'una estoneta va reaparèixer i per enèsima vegada les nostres mirades es van tornar a creuar. Jo ja no ho podia suportar , el meu cor bategava tant ràpid i tant fort que em feia por que tota la sala s'adonés del que m'estava passant . De sobte, es va produir el miracle, molt fort i amb tota claredat es va sentir : "treintaidosmiiiiil ...setecieeeeentos... noventa i treeeees…… tres millooooones.... de eeeeeeuros"…..
Ell, acabava de cantar el nombre que hi havia a la meva butlleta: m'havia tocat la grossa!!!!!!!!!!!!!!!