Escrit al vent

Un relat de: nousica

Escrit al vent

M'esmunyo suaument
pels camins de la tarda
I et trobo arrecerat
a les dreceres del capvespre

A la matinada
el sol de l'albada
ens sorprèn arraulits
entre la fullareda
que els arbres han lliurat
per bastir el nostre niu d'amor.

Les aloses
ens recorden les ànimes unides
entre el dir i no dir
allò que mai confessarem,
(que mai ens confessarem),
perquè és massa valuós per compartir-ho amb ningú
encara que en el fons,
cadascú sap que l'altre coneix el secret

I així
seguim els nostres camins paral·lels
que contràriament al que es podria pensar
s'uneixen…a l'infinit.

Comentaris

  • He vist[Ofensiu]
    Melcior | 02-10-2008 | Valoració: 10

    clarament com ha deixat anar un suspir , després de llegir-te .
    Endavant!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: