Per fi l'adéu

Un relat de: nousica

Estimat …..:

No ens varem dir adéu al separar-nos, però ara després de tres anys, necessito fer-ho.
Jo passava un mal moment, un moment molt difícil i vaig pensar que m'havien donat una altra oportunitat per fer les coses d'una altra manera. Tu no vas insistir, i així es va acabar tot.

En els primers temps em sentia alliberada, només havia de pensar amb mi, però desprès com si s'aixequés el teló d'un teatre, del teatre de la vida, vaig començar a descobrir com era tot, com era tot i com érem tots plegats, inclosa jo mateixa. Aquella percepció idíl·lica que tenia del món es va esfondrar i vaig començar a comprendre que les coses i les persones reals no teníem res a veure amb les del món que jo m'havia forjat .He passat temps difícils. Temps en els que he hagut d'aprendre a acceptar.

Ficada en aquest procés de sobte els records dels bons moments van irrompre sense avisar. Primer amb molta nostàlgia, trobant-los a faltar. Poc a poc però van anar ocupant un lloc del meu cor quedant molt ben encabits. En tiro mà de vegades quan estic en un moment baix i m'ajuden a sortir-me'n, però barrejats amb aquests també recordo aquells d'incertituds i dubtes que em van dur a prendre la decisió i ara més que mai al cap del temps , estic segura de no voler tornar a repetir.

M'agradaria tenir algú al meu costat, no dic que no, estic intentant organitzar aquesta etapa de la meva vida i em faria goig compartir aquest projecte, però hauria de ser algú que per damunt de tot acceptés la meva maduresa i la seva amb lo que això comporta de limitacions en alguns aspectes.

He aprés i estic aprenent de la vida aspectes que mai hagués pogut imaginar, però ja no desitjo ensenyar el que sé, ni salvar ningú, si de cas, vull compartir, estimar i que m'estimen, poder confiar i que confiïn amb mi, restar en pau en definitiva, una pau viscuda i sentida en estèreo.

Sempre restarà, amb mi el que varem viure i el que vaig aprendre estant amb tu, és per això que et considero un amic i et desitjo tot allò que vulguis aconseguir.

Una abraçada.

Comentaris

  • El temps...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 11-11-2006 | Valoració: 10

    és un bon aliat, encara que no sempre ens ho sembli, per poder aconseguir tenir la perspectiva necessària que ens permeti sentir el que s'ha viscut i sobre tot "el com" s'ha viscut. I és llavors, segurament quan quadra o desquadra el balanç que poguem haver fet.
    M'agrada molt com ho has expresat i la serenitat que desprén tot el relat.
    Sóc nova, aqui, i tot que us vaig llegint de mica en mica a tots, a vegades faig descobriments de relats com el teu, per pura casualitat. Sort que avui he començat mirant els ultims comentats.
    Seguiré llegint el que vagis penjant.
    Una abraçada

  • Estimada... [Ofensiu]
    Unaquimera | 11-11-2006 | Valoració: 10

    He llegit la teva carta i la he trobada franca, natural, amb aquella flaire que sura imprecisa entre la literatura i la sinceritat personal: no tinc manera de saber si és el resultat d'un exercici o d'una vivència, però sigui quin sigui el cas, resulta assequible i propera.

    Has expressat molt bé els teus principis o els de la seva autora sense grandiloqüències:
    "he hagut d'aprendre a acceptar."
    "ja no desitjo ensenyar el que sé, ni salvar ningú, si de cas, vull compartir, estimar i que m'estimen, poder confiar i que confiïn"
    "de sobte els records dels bons moments van irrompre sense avisar"
    Aquestes tres frases són una mostra genial de vida en estat pur, sense banalitats ni disfresses.

    Molt bé, nousica!

    Com altres vegades, ha estat un plaer llegir-te... Fins aviat, doncs!
    T'envio una abraçada amb segell urgent,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: