Cercador
Evocació
Un relat de: nousica- Compartir:
L'"és" no es pot comparar amb l'"era una vegada .". El que hem viscut sempre supera el que varem escriure.
Asseguda a la vora del llapis i parapetada darrera l'immensitat del paper, intento escriure.
Els mots s'oposen a ser escrits. Es resisteixen a acudir amb els seus significats plens. "No res" ho vol dir tot, i "tot" no té sentit.
Parapetada darrera el paper i arrecerada entre les rugositats del llapis, dedico la meva manca d'inspiració a qui inventant el nou idioma ha gosat buidar de significat totes les paraules del meu.
Comentaris
-
Crec que...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 01-01-2007 | Valoració: 10
a vegades, el que escribim o la força amb la que ho fem en un moment determinat, té molt a veure amb el rebombori que, conscient o inconscientment, portem dins, tant en positiu com en negatiu. A vegades, no sentir l'inspiració que altres cops ens acompanya, pot ser només un símptoma de quietud. Bé, només és el punt de vista, que l'he volgut incorporar per si et servia.
M'agrada molt com ho has expresat, amb calma i reflexió.
Una abraçada -
El "serà"[Ofensiu]
és un bon punt de partida. No està limitat per cap de les fixacions que acompanyen l'"és" o l'"era una vegada .", sinó que pot prendre tots els camins que puguin ser inventats, i també els que no. I fins i tot, si en algun cas trobem que ens queda inaccessible, encara ens queda refugiar-nos en el "seria". S'ha de fer, però, no des d'una postura de rendició, sinó des d'una postura de possibilitat, possibilitat que cal anar bastint mica en mica fins a fer-la real.
En fi, a mi m'agrada pensar que, quan la inspiració triga a venir, significa només que s'està preparant per fer-ne una de grossa. No sempre resulta d'aquesta manera, però així i tot és un pensament reconfortant.
Bon nadal!
Dan