Una tarda al circ

Un relat de: nousica

Devia tenir tres o quatre anys. Estava entre tothom, però no era una més. Mentre els altres nens miraven l'espectacle fascinats, la seva careta va reflectir primer sorpresa i després enuig.

Li ho havien dit tantes vegades... tantes, que ella al final s'ho va creure. Però ara veia allò i...

Va tancar els ullets prement-los molt fort. Al cap d'una estona els obrí a poc a poc, quasi sense atrevir-se a mirar. Res. Cap canvi.

Es va pessigar. Era el que feia quan es volia assegurar que estava desperta. Li va fer mal, així doncs no dormia... De sobte es va adonar del que passava, l'havien enganyat! els homes sí que poden volar!

Comentaris

  • Jo tampoc havia llegit mai res teu però...[Ofensiu]
    Ferran de Montagut | 12-11-2006 | Valoració: 9

    No m'ha pas desagradat salutacions noia Ferran de Montagut

  • volar[Ofensiu]
    Lèvingir | 05-09-2006

    al circ i volar a la realitat de maneres diferents però mai ficticies.

    Lèvingir

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: