Desamor

Un relat de: nousica


Ell buscava l'amor. I ella… ah ella!… Ella també el buscava l'amor.

Es van trobar. Així com eren l'un i l'altre, no hauria pogut estar d'una altra manera.

- Cerco l'amor -va dir ell.
- Jo també cerco l'amor -va dir ella.
- Anem? -van dir tots dos alhora.

I van anar, lluny, molt lluny..., tant, que van arribar a viure.

Passà el temps però i un dia...
- Cerco l'amor -va dir ella.
- Jo també cerco l'amor -va dir ell.
- Adéu doncs? -va dir ella.
- Adéu doncs -va dir ell.

Comentaris

  • Desamor[Ofensiu]
    Capità Borratxo | 29-08-2006

    Impressionant la frase:

    "I van marxar lluny, tan lluny que van arribar a viure..."

    Llàstima que el primer amor que van trobar no fos el definitiu...

    Enhorabona pel relat!

  • m'ha encantat...[Ofensiu]
    Capdelin | 29-08-2006 | Valoració: 10

    la manera original, senzilla, suaument irònica i dolçament innocent (en aparença) de tocar el tema de la incompatibilitat de l'amor entre dues persones. uau! És tant i tant simple... que enamora i fa somriure (darrere s'amaga una llàgrima )
    He tardat en contestar-te perquè estava de vacances.
    Petons i una abraçada

  • El teu poema..[Ofensiu]
    SomriureXsobreviure | 28-08-2006 | Valoració: 10

    preciós i realista.
    M'ha cridat l'ateció el teu nom, perquè és eñ meu nom preferit, i he trobat entre la meva pantalla d'ordinador i els meus ulls un poema com aquest.
    Et segueixo llegint!