L'aire que no caldria

...hem buscat nosaltres. Molt ben explicat!

Ui! no em diguis això, que aquest més deixo una feina de jardiner a tocar Mataró i baixo a Barcelona a fer-na un altra. Espero que feinejant en un parc no tindré la mateixa percepció que de manera magistral descrius tu.

Quina atmosfera més espesa, si fos en un cim del Pirineu t'enviaria una mica d'oxigen. Gràcies Aleix

Felicitats pel relat!
Ciutats que pesen....
Anonimats que pesen.

Victor.

És cert: aire que no et deixa respirar, trens que et porten al buit, aeroports sense avions ni gent... són tants els disbarats que passen... L'única cosa certa és que ets únic. Has captat molt i ho has explicat amb poques paraules. "Alguna cosa estranya
d’aquest hivern en aquesta ciutat
tan plena d’aire que no caldria,". Quina exageració que no deixa viure!
Gràcies pels teus comentaris, Aleix, mai te'ls podré agrair prou.
Una braçada amb l'escalf just i necessari,
Materile

És cert: aire que no et deixa respirar, trens que et porten al buit, aeroports sense avions ni gent... són tants els disbarats que passen... L'única cosa certa és que ets únic. Has captat molt i ho has explicat amb poques paraules. "Alguna cosa estranya
d’aquest hivern en aquesta ciutat
tan plena d’aire que no caldria,". Quina exageració que no deixa viure!
Gràcies pels teus comentaris, Aleix, mai te'ls podré agrair prou.
Una braçada amb l'escalf just i necessari,
Materile

Asfixiant, aquest element que ens envolta siga real o metafòric. Però un dia vindrà- t'ho assegure- que podrem respirar lliures i tranquils un aire fresc,.metafòric o real.

Salut i rebolica!

Mercès Aleix pels comentaris als meus humils escrits. Mira que comparar-me a Cesare Pavese, m´afalaga molt. Jo sempre escric amb el cor, es la única que cosa que se . Deixo que la meva imaginació treballi i vaig deixant-me portar per alguna cosa que sento molt dins meu.
Salutacions
montse

... em queixo perquè no puc
lligar-me la bufanda al voltant del coll...

... em queixo perquè no puc
lligar-me la bufanda al voltant del coll...

Tens tota la raó, i és que ens estan robant l'aire. No m'agrada ser pessimista, però em dol molt com es tracta cada vegada més durament l'entorn natural que ens va regalar la vida.


Sergi : )

El teu poema és com una alenada d'aire fresc, senzill, descriptiu, transmet la sensació de l'aire enrarit per l'absència de pluja i fred que segur que a ciutat us ha fet patir.
Una abraçada des de terres més altes i aires més nets on, també, hem trobat a faltar el fred i la pluja en el seu moment.

És cert, amic Aleix, aquest hivern ha estat diferent i les sensacions del nostre cos també han estat distintes, però tu les has sabut transformar en una meravellosa poesia. Felicitats!

...ésal meu parer, un signe de progrés. Quan la teècnologia aconsegueisicapturar l'aire i transmitir-lo adequadament, viatjar en metro serà com fer una passejada per les Canaries. Mentrestant, la teva poesia ens escalfarà l'ànima.
Un petó
Pinya de rosa

Una atmosfera asfixiant. Bon viatge...

et quedes amb una sensació de feixuguesa i pesantor al cos, amb la boca espessa i la llengua balba, com si l'aire que descrius t'hagués realment envaït. Tot això vol dir que el poema ha sabut transmetre el que hem patit aquest hivern. Un altre èxit, benvolgut Aleix!

On anirem a parar amb aquests canvis climàtics que destaroten el més centrat?Poc que pot pas ser bo per a la salut, com diem al poble.
Has tractat i situat aquest greu tema a la gran urbs, al barri del Poble Nou, de forma planera i efectiva alhora amb un tancament poètic molt ben trobat.
Una abraçada, Aleix.

Ben cert es un hivern estrany