Un relat dolç i cru.
M'ha agradat molt llegir-lo.

Salut!

Un poema molt dolç i amb molta cura.

Al record, al somnis, als aprenentatges ... El refugi on el retrobament és possible.

Abraçada!

Marta

Un poema molt dolç i amb molta cura.

Al record, al somnis, als aprenentatges ... El refugi on el retrobament és possible.

Abraçada!

Marta

No estem lluny d'elles.
Se sent la por i la impotència quan som coneixedores d'aquesta terrible situació.
M'ha agradat molt la manera amb què ho has expressat!

Salut!
Marta

... que li donem a la paraula ètica és aproximat al què li has aportat al teu escrit.

La paraula ètica prové del mot grec "ethós", que significava hàbit, costum. Si remetem al seu origen, l'ètica és gairebé un mode de fer irreflexiu, repetitiu, amb contingut aliè.

Em consola més pensar en un tipus d'ètica activa i pròpia.
Malgrat tot, crec que la paraula "moral" aniria més d'acord a la reflexió que has fet.

Salut!
Marta

Estic totalment d'acord amb el què has escrit. No sempre hem d'atendre a uns paràmetres, doncs aquests, d'acord amb la utilitat a partir de la què s'han establert, limiten i condicionen.

Salut!
Marta

Imatge de quotidianitat que eleva a la significació del què veritablement importa. Amb el que ens quedem.

Salut!
Marta

És interessant el punt intermig amb el què et refereixes a les expectatives. Ni optimisme ingenu ni escepticisme desmesurat. Han de ser contingents i adaptar-se per a evitar possibles ensurts indesitjats.

Salut!
Marta

M'han agradat les teves reflexions a mode d'aforismes.
Amb el darrer, m'has fet pensar amb el filòsof Schopenhauer. Sí, naturalesa humana estúpida, però ell et modificaria la segona: creu en el lliure albir cegament, sense adonar-se'n de què la seva pròpia naturalesa està determinada a un continu desitjar. Una roda que no podrà aturar i que no el deixarà alçar la mirada per intentar comprendre aquesta essència tan restrictiva.

Salut!

Marta

M'hi he sentit i ara veig, com a professora, que molts alumnes s'hi senten...
S'ha de seguir la norma i la competitivitat. Millor memoritzar que no pensar, pel sistema, clar!
El més greu és que aquesta sensació no es queda a les quatre parets de l'aula.
Memòria i repetició no creen res de nou... Això sí, la frustració i el sentiment reaccionari que se'n deriva ja és una altra cosa.
M'ha agradat molt
Salut!

Marta

Versos pintats com un quadre. Preciós.

Es pot jutjar que l'ajuda a altri només es fa en mires de crear una forta aliança per a dur la guerra a altres. Estic d'acord en que tota la història de la humanitat hi han hagut guerres, però amb lapses de treves (mai definitives)
Fa pensar.
Marta

Amb aquest poema has trobat la paraula perfecta per a descriure el present en el que estem immersos: impunitat. Impunitat per a uns, els qui dicten justícia, i amb paraules buides de significat i de sentiment, sotmeten el pensament a una única via viable.
M'ha agradat. Et llegeixo.
Marta

Feia un temps que no em passava per aquí i ha estat un plaer troba-me amb aquest fresc poema. M'ha agradat molt; és sincer, amb sentiment i quotidianitat.
Et llegeixo.
Marta

... i amb un missatge clar. Em penso passar per la pàgina web, i amb més raons si es parla de filosofia, ja que fa poc que he acabat la carrera de la mare de totes les ciències.
Marta.