Escriure

Un relat de: llacuna
No és veritat que a l'hora d'escriure hi hàgim d'anar enlloc concret. A mi, escriure, m'agrada fer-ho, com carretejant, d'aquí a allà. M'imposo en contra del criteri tecnicista que diu que cal reescriure i reescriure sempre i sempre. Doncs dependrà si el que vols és vendre la teva lectura o créixer amb ella sense cap afany lucratiu. Vivim en un món tant de veritats úniques que avorreix!

Escriure també és com rentar-se la cara, treure's les capes primes de polsim i veure't bé la mirada a l'espill. Comprovar què penses i com t'explicaries al món en un moment donat: ara diria que soc aquesta i amb aquests matisos, demà, déu dirà.

Escriure serveix també per desofegar-se, per treure's un pes de damunt que rellegit uns anys després veus que era realment pesant en aquell moment, però que ara, ja ha passat. És paradoxal, veure que tenim una societat que vol que les persones escriguin i no som capaços d'explicar un motiu d'humanitat perquè tothom ho faci. Escriure és com parlar, no cal parlar tothora, però si no es fa mai, perds els seus beneficis màgics.

Comentaris

  • Hermenèutica de l'escriure[Ofensiu]
    Marteta | 07-09-2021

    Estic totalment d'acord amb el què has escrit. No sempre hem d'atendre a uns paràmetres, doncs aquests, d'acord amb la utilitat a partir de la què s'han establert, limiten i condicionen.

    Salut!
    Marta

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: