La lletra, amb sang, entra

Un relat de: Marteta
El pensament hegemònic ens condueix a pensar - que no reflexionar - sobre com són les coses, des del punt de vista pragmàtic i utilitarista.

"La unidireccionalitat és la única via.
El dualisme i la diferència són el substrat dels valors que es manifesten amb els valors d'igualtat i inclusió.
El coneixement no es crea, es recrea.
La realitat sols pot ser interpretada, no canviada."

On anem? On podem voler arribar?
Acàs no són preguntes buides si, en definitiva, les coses són com són i no com nosaltres podem arribar a voler que siguin?

La llibertat és l'aparença perfecta per a que es camufli una massa homogènia de conformisme.

Comentaris

  • Equilibri[Ofensiu]
    Jam Malson | 09-09-2021

    Poques paraules, les teves, però que fan pensar. Sobretot les preguntes: On anem? On podem voler arribar? Acàs no són preguntes buides si, en definitiva, les coses són com són i no com nosaltres podem arribar a voler que siguin?

    Doncs, deixa’m comentar-te dues cosetes.

    Una societat és un conjunt d’individualitats. I tant a nivell individual com col·lectiu, la dualitat és tot Teoria i Pràctica. En teoria, tot és possible. Les dificultats sorgeixen quan la Teoria necessita de la Pràctica.

    L’ésser humà és un animal extremadament pràctic, que si pot fer una cosa en un moviment no en farà pas dos. Per tant, un bon equilibri entre Teoria i Pràctica és fonamental. No és estrany, doncs, que les societats més avançades actualment, tant en drets humans com en benestar social, siguin les que han aconseguit equilibrar, de manera més sòlida, la Teoria i la Pràctica.

    Per altra banda, penso que les preguntes buides no existeixen. Darrere una pregunta hi ha inquietud, moviment, curiositat, pensament, etc. Les que existeixen, malauradament, són les respostes buides. Perquè tot i que una resposta necessita per força d’una bona reflexió anterior, a dia d’avui es donen moltes respostes buides a preguntes plenes de descarada transcendència. Preguntes sobre el canvi climàtic, sobre la insostenible societat de consum, sobre la pobresa mundial, i mil temes més. I les respostes donades pels poders de torn són d’una buidor per posar-se a plorar.

    És evident que vivim en un estat de constant desequilibri, a tots els nivells. I no podem continuar per aquest camí. Hem de saber sumar el màxim d’individualitats per tal de trobar l’equilibri social necessari per assegurar un futur digne per a tothom.

    L’equilibri és l’única via.

    Força i endavant!

  • Lluitar contra la indiferència[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-06-2019 | Valoració: 10

    Breu i claríssim escrit. Si tots acceptem el que ens volen imposar, malament. Creativitat, acceptació de la diferència i plantar cara a la indiferència. Sempre és un plaer llegir-te. Una abraçada, Marteta.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

149592 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96