UN NOU SILENCI

Un relat de: Marteta
La vida material perdia rellevància en tots els intents per a desmentir tal idea.

O almenys això creia en Martí quan va decidir quedar amb els seus amics de la facultat. Creia que així podria evadir-se de la situació que té a casa: una mare en estat vegetal, a la que sols pot parlar sense obtenir resposta. La vida a casa seva transcorria en silenci.

Quedar amb els seus companys significava poder parlar i que li parléssin. Sobretot volia escoltar, allò que a casa seva no podia fer, més enllà que a la televisió o a la radio (en definitiva, ximpleries) Quan es dirigia a l’encontre, pensava en els possibles temes dels que tractarien: pot ser dels professors, assignatures que els queden per aprovar… O tal volta s’optaria per aspectes de la vida personal: vida sentimental, recomanar sèries o llibres.. En Martí dibuixava elevades expectatives per aquell dia, sense deixar cap espai per a pensaments que ho ensorressin tot.

Però aquesta quotidiana història del nostre protagonista no ha estat contada per a visualitzar una satisfactòria quedada amb els seus companys: ans al contrari. Va veure als seus amics, es van saludar i parlaren de banalitats. Tots ells van demanar una cervesa, i quasi instintivament - com qui es posa la jaqueta quan té fred - van agafar el mòbil. Martí hi intuí que feien fotos a la cervesa i les enviaven a altres amics. Tot això amb moviments frenètics dels dit polze sobre la il.luminada pantalla. El silenc fou el protagonista. Era un silenci que es podia observar. I tot i que en Martí coneixia de sobra el silenci, mai n’havia escoltat un semblant a aquell.

Aquell dia, en Martí va comprendre una cosa: res mai tornaria a ser igual. Els seus amics no eren els culpables. El ritme de la vida mai no tornaria a ser el mateix. Acte seguit, i encara sense haver après a fer-ho instintivament, es va instal.lar Instagram. Era adaptar-se o morir.

Comentaris

  • Passa el temps...[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-09-2021 | Valoració: 10

    És curiós com passa el temps i com, de mica en mica, anem acceptant els canvis de tota mena que se'ns presenten. No protestem gaire i el que fa uns anys semblava impossible, ara és la cosa més normal del món. El nou silenci davant la pantalla d'ún mòbil és el pa de cada dia. No sé on anirem a parar, no sé el que succeirà d'aquí a dos o quatre anys; només sé que continuarem escrivint i penjant a Relats en Català els nostres punts de vista. I que per molts anys! Una forta abraçada i moltes gràcies per fer-me barrinar el cap. Una aferrada pes coll!

    Aleix

  • Hola Marteta ![Ofensiu]
    Annalls | 01-02-2019 | Valoració: 10

    Quina alegria retrobar-te i llegir-te de nou.
    Molt bon relat i critica-adaptativa dels nostres dies. Recordo com les trobades de la meva filla amb el grup de sempre es van distanciar quan el mòbil va entrar a les seves vides. No va entendre perquè es trobaven si desprès es passaven l'estona enganxats als tel i malauradament així es en masses ocasions.
    La vivència del noi a casa amb la malaltia de la mare, li dona el toc de dramatisme necessari per entendre que estem massa distants i pendents dels amics virtuals.
    Petons

    Anna

  • M'agraden ...[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 12-10-2018 | Valoració: 10

    ... molt tant la intenció, la protesta i el gran resultat d'aquest relat teu.


    Sergi : )

  • To Like or Not To Like[Ofensiu]
    kefas | 02-09-2018 | Valoració: 10


    Ningú millor que algú de la teva edat per saber d’aquests silencis clamorosos, el nou no-res de la història crepuscular que ens ha tocat viure.

    M’interessa el tema i m’agrada com el planteges i desenvolupes. Enhorabona

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

149581 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96