Angoixa

Jo, quina coincidència, també tinc un poema que parla del mateix i amb idèntic títol.
I com molt bé exposes tu. Al final és un mateix que es tortura. Pur masoquisme...

... fort, el relat. Però molt realista, és clar. I no solem mostrar aquesta evidència ni als éssers més estimats, sovint ens amaguem. Això crea un món d'aparences on la sinceritat, tan important com és, perd la seva força constructiva i problematitza l'entorn i el món on vivim. Fas unes reflexions molt bones i exemplars.


Sergi : )

Descrius molt bé l'angoixa en poques paraules. Sí, l'angoixa és sentir-nos com si el nostre propi centre es contragués de manera involuntària. Cal fer coses per combatre l'angoixa, però no sempre és fàcil.

Potser et llegiré més sovint, ho hauria de tenir present.

A reveure preciosa.