A o B

La pell es tornà sensible i la imaginació deixà de volar. La presència es fa ver tan important que tot pensament era tan real i lligat a la pràxis que pareixia que el sentit comú d'analitzar possibles alternatives s'exhauria completament.

Fou en aquell punt quan vaig començar a creure en el determinisme. I si totes aquelles hipotètiques possibilitats conductuals sols focin fruit d'un imaginari amb voluntat d'explaïar-se lliurement? Per que sols puc comprovar el resultat d'una acció, la que s'ha materialitzat, la que s'ha fet. I si les altres opcions no existissin?

Vull decidir, vull ser lliure, però, mirant-ho amb ulls científics, sols puc arribar a un punt escèptic de reflexió: sols coneixeré a posteriori el que faré. Actuaré de tal manera que em cregui lliure, però aquesta llibertat mai serà total: puc decidir si viure o morir, és clar, però si decideixo seguir viva no puc demostrar que sóc capaç de morir, i a l'inversa