MARE

Amb poques paraules, marques l'estimació
de la mare, motivant un pessigolleig amorós, molt sensible.
Excel.lent relat, Rosa.
Agraeixo el teu comentari al meu relat.
Salutacions molt cordials.
...............

Un tema etern, la pèrdua dels estimats, i dels pares. El record els manté en nosaltres i sovint els reconeixem en els nostres gestos i accions. Hi són. L'absència és enyorança, i record, però també pot ser coneixement, pel fet que els qui ens han precedit ens han deixat un llegat.
Gràcies pels teus comentaris!

Enyorança de la mare. En realitat, enyorança de nosaltres mateixos quan erem en una bombolla, no havíem de tenir por del que hi havia a fora ni d'equivocar-nos, perquè la mare ens protegia i l'estimació estava garantida.

Enyorança d'un paradís perdut. La mare no hi és i nosaltres no som els mateixos.

Bona vesprada, Rosa, gràcies per la teva opinió al meu poema "Cor al núvol".
Molt dit la teva opinió.
Cordialment.

Els petons de la mare, mai s'obliden.
Sempre aporten una força comunicativa especial.
Enhorabona, Rosa.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat. Sempre molt important actuar amb seny.
Bon any 2025.
Salutacions molt cordials.
.................

... tota la raó, el que passa és que la preocupació hi és i es barreja amb el sofriment.
El teu poema emet moltíssim amb poques paraules. Va ple de sentiment i de sentit, d'una enyorança que es troba en la vida de qualsevol persona. El trobo molt real i molt expressiu.

Semblen ben bé les paraules d'una criatura, d'un infant perdut en la foscor sense la llum de la seva marona. Una vegada vaig llegir que, durant el desembarc de Normandia, els soldats ferits, agonitzant, cridaven a la seva mare, morien demanant per la mama. És el principi i el final.

Gràcies per comentar el meu darrer relat. Bones festes i molta salut.

Volia dir baula i no taula!

....més fort que tenim oi? Amb la mare i amb un fill, som com una taula d'una mateixa cadena, una part de nosaltres existeix en l'altra que ens ha portat a la vida o que nosaltres hem portat fins nostre. Un poema molt sensible perquè ells i nosaltres som, en part, una mateixa unitat. M'ha agradat molt Rosa i et desitjo unes molt bones festes aprofitant també per agrair-te les lectures i comentaris els meus relats. Molt bon Nadal! Una abraçada.

Un poema molt dolç i amb molta cura.

Al record, al somnis, als aprenentatges ... El refugi on el retrobament és possible.

Abraçada!

Marta

Un poema molt dolç i amb molta cura.

Al record, al somnis, als aprenentatges ... El refugi on el retrobament és possible.

Abraçada!

Marta

Un poema vigent per qualsevol etapa de la vida, sigui quina sigui la relació que hagis tingut amb ella. La seva absència perdura tota la vida.

Bona vesprada, gràcies per la teua opinió al meu relat "La professora de filosofia", on em dius molt bé, la teua opinió.
M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment.

Aquesta poesia és molt emotiva i transmet amb força l'enyorança profunda d'una mare absent. Qualsevol s'hi pot sentir identificat.
La retòrica usada és molt poderosa: les repeticions donen un sentit d'insistència, d'una realitat que s'imposa malgrat el desig Només queda buit i desesperació, la mare no pot tornar.
Una poesia de molta sensibilitat i una escriptura molt efectiva.

Vés per on jo també tinc un poema que parla sobre la meva mare, que porta per títol: Oh mare!, publicat el 23-12-2016...Si tens temps li fas una llegida ràpida i em dius que et sembla. El teu m'ha arribat molt endins..Perquè aquesta recerca de la mare és un acció que de pensament tots els que hem tingut una bona mare la fem...Tu vas nèixer abans que jo i veig que no te n'has oblidat pas d'ella, i a més fa la sensació que com més gran ets fas més la hi tens present. I ho comparteixes amb els teus seguidors de relats en català, de forma breu, però emotiva fins a tocar-nos el cor.

Una foto, un enregistrament sonor, un objecte seu... i tants d'altres detalls que fan present la mare quan ens ha deixat. Quan ja no tenim referents vius, és la memòria la que ens consola. Un poema d'enyorança que transmet neguit. I si transmet neguit és perquè està ben escrit. Una abraçada, Rosa.

Es diu empara, però perquè pares es un plural per homes i dones en la nostra llengua. Emmara podria valdre mès. En algun moment recordem, la indefensió de la infància i anyoren l’empara que vam tenir.

Tinc la sort que la meva mare encara està amb mi però puc entendre aquest sentiment d'enyorança que tan bé descrius, segur que quan no hi sigui la trobaré molt a faltar.

Salutacions

En silenci, sota la pell. Batega i ens remou en cada moment. Silent, però amb tota la seva força.

Preciós poema titulat 'Mare' i amables les teves paraules pel relat 'Mare de gelatina'. T'agraeixo de tot cor el temps que em regales llegint-me i escoltant-me al poadcast de l'Spotify "Cuinant relats sentits". Ets un sol Rosa Gubau!

Gràcies.

Un error que m'ha passat per alt. On ets, no est.

Poques mares, afortudament, provoquen aquestes absències.
Sempre estant on han d'estar. Estimades mares.
Agraeixo de tot cor, el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials, de tot cor.
...........

Bona vesprada Rosa,

Un relat preciós,
i a la vegada molt tendra,
m' encantat llegir-lo!

Espero llegir-ne el teu pròxim relat

Gràcies per els teus últims comentaris .

Una abraçada

Noia Targarina

...el sentiment per la mare enyorada en deu versos que fan un gran poema. Jo ja no enyoro la mare, però hi penso amb tendresa i molts cops em pregunto que com pot ser que algú que ha estat tan important per a mi, amb qui havia compartit tantes i tantes coses ja no sigui a la meva vida ni, tan sols dies i dies, en el pensament...
Ens has remogut coses...
Amb total cordialitat

Quan ens deixa, se'n va amb ella un bocí del cor nostre que mai tornarà, com mai oblidarem el que era ella per nosaltres. Un poema que desperta records i sentiments.

J

I el poema està bé. Amb un dramatisme que he trobat en algunes filles de mares amb Alzheimer. És molt dolorós viure el trencament a càmera lenta dels llaços biològics i emotius més forts que hi pot haver entre dues persones.

Un poema amb molt sentiment que lloa el record d'una filla envers la mare. Está molt bé.

Ja soc vell, la mare fa anys que se'n va anar, però encara la trobo a faltar... de fet,cada vegada la trobo a faltar més. Es la única persona que he sentit que m'estimava de debó, la única que sempre hi ha estat, la única que mai m'ha decebut... quantes coses em van quedar per dir-li... disculpeu, m'estic emocionant.
Un petit gran poema, potser el que més m'ha agradat de la autora... felicitats!!!

Realment és la teua mare, perquè la tens en el teu cor. La teua mare és sempre la teua vida.
Un Preciós poema que ho has compost amb molta dedicació.
Enhorabona, Rosa.

Cordialment.
Perla de vellut.

Un enyor que tots els que hem perdut la mare ens el fem nostre.
Un poema ple de sensibiltat.
Tens una vena poètica molt marcada. Felicitats!!!

Enhorabona per aquest Relat. Curt i ple de tendresa.
Agraeixo el teu comentari, al meu Relat.
Salutacions molt cordials.
.....................