Irreversible

Bon text.

Crec que és un text admirable, de com avui en dia les grans i poderoses veritats han estat dividides en trossos (no tants com afirma Hume) i que buscar veritats ara és complicat.

De totes maneres, en Hume era un ultrasimplista que no m'agrada.

Cal mirar les coses tal i com són: hi ha algunes veritats, potser bastantes, però no infinites. A més, la gent no és tant complexa (he dit "complexa", no "dominable").

Potser t'hauria de llegir més sovint.

Que vagi be, Marteta!!!

... pel comentari, Marta. Jo diria que l'existència juga amb nosaltres i ens fa el que vol, ja que no podem dominar-la. Merci per la recomanació, m'agafaré 'La nàusea' de Sartre de la biblioteca. El tinc pendent des de l'adolescència i de sobte m'he encuriosit molt.

Pel que fa al teu relat, estic completament d'acord amb tu. L'ésser humà, des del seu ús de raó, va començar a fabricar la tecnologia, que ha anat extirpant al planeta la matèria de la natura fins ara i endavant. Som a uns límits inconcebibles. I va començar a fabricar la guerra, així que a més de sàdics som massoques. Ens fan creure en coses que no existeixen, en dónen somnis... i la máquina cada vegada funciona més de pressa. Però tot urgeix, i tot això, tan seriós, s'ha tornat motiu de cinisme. Qui podem, ens tenim a nosaltres.


Sergi : )