Cercador
jo em sento acompanyada
Un relat de: Atlantis- Compartir:
diuen que la ciutat et fa sentir més sola
però a mi m’acompanyen
els arbres que envolten el mercat, blancs al febrer, rosats a la primavera, despullats a l’hivern
la resta de la brossa al voltant dels containers
la noia jova amb cara de malalta que dorm davant del Condis
com un animalet ajagut arraulit entre unes mantes grogues
i que s’està fent petita com les meves mans i el cor engolit pel desastre
la impotència de les bombes, la presència dels nens sense escola
les botigues històriques que tanquen les botigues noves que obren,
mcDonald paquis botigues cuquis i bars de cervesa artesanal,
joves amb possibles que surten de nit perquè no tenen futur
i gasten el present sense cap somni, guiris que omplen els pisos
pisos on abans hi havien viscut famílies d’aquí de tota la vida
i els de tota la vida ara no els volen llogar als que venen de fora
si són pobres
i els pobres no ens agraden i existeixen
m’acompanya un rei amb barba negre i dues mantes a l’esquena
que s’ha escapat del pessebre cansat de dormir a la serena
m’acompanyen mestresses de casa i iaies amb carrets de la compra que fan de taca-taca
negres amb carrets de deixalles que fa poc travessaven el mar amb pastera
les llums de nadal i els anuncis de promeses en forma de regal
l’anglès l’alemany l'italià com a idioma en què es parla al carrer
l’urdú l’àrab el Suajili que malparlen i xampurregen entre ells
amb un còctel de mots catalans i espanyols
i els somriures cansats, i tanta solitud que veig als rostres i a tots els que em creuo pel carrer, que no conec o bé conec de passada,
a tots els que oblido i m’acompanyen quan tanco la porta de casa
i
no sé què dir-los
no sé què dir-los
Comentaris
-
La realitat de lavida. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 06-01-2025 | Valoració: 10
Un poema potent, que ressalta com és una ciutat quan hi ha de tot i en males situacions i condicions.
La vida així és, molt variable, depén de les persones que són pobres que no tenen ni per a comprar un pa.
Una crítica que triomfa per les situacions de les grans ciutats.
Et sent acompanyada de com està la ciutat.
Molt bona crítica.
Cordialment.
-
Més lluny de la meva ciutat[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 05-01-2025 | Valoració: 10
Mira, el dia de Nadal vam anar a passejar pel Barri gòtic. Poca gent i tots guiris. Quan sentia algú parlar català, ho fèiem notar. Els músics de sempre a les cantonades de sempre, el venedor de castanyoles al costat de la catedral, un grup de turistes a Sant Felip Neri i a la Plaça Nova, una dona sudamericana ens abraça amb un discurset de felicitat. Al carrer Petrixol, una ferum espantosa de pixum i al Portal de l'Àngel, músics balcànics. "Anem afer-nos una foto al centre de la plaça Catalunya!" Tampoc. És tancada per algun xhow turístic. Bon Nadal, Atlantis!
Aleix
-
Ciutat perduda[Ofensiu]Janes XVII | 04-01-2025
Hi ha companyies que destrossen l'ànim. Tampoc et diran res. La ciutat viu l'anonimat.
-
Tractament[Ofensiu]aleshores | 03-01-2025
Has fet la diferència entre veure i mirar, amb empatia. Falta el diagnòstic, però s'intueix el tractament. El malalt no l'acceptarà, però.
Ja ho diuen (sembla ser que la frase és de Bolaño) que "escriure no és normal"
Alguna cosa passa O ens passa. -
I que poca cosa podem fer...[Ofensiu]Montserrat Agulló Batlle | 03-01-2025
Has escrit amb molta sensibilitat el que molts em som tant conscients com tu.
Que podem fer? aquesta és la gran pregunta per la que voldria tenir resposta...
M'ha agradat molt! -
... i tanta solitud que veig als rostres[Ofensiu]llpages | 03-01-2025 | Valoració: 10
Un retrat del que veiem als carrers de les grans ciutats, tanta gent sola atrapada per la pobresa i que, paradoxalment, són els que acompanyen l'autora del relat. Una manera de veure la convivència que fa mal, voldríem menys gent dormint al carrer, més gent d'aquí amb la possibilitat de viure en pisos dignes, que no haguessin de marxar perquè el preu dels lloguers els fan fora, menys dones i homes demanant caritat... Jo tampoc sabria què dir-los, atlantis, jo tampoc...
-
Tendresa cruel[Ofensiu]Aljezurful | 03-01-2025
El llegeixo i veig qualsevol carrer de Barcelona. Descrius poeticament la seva decadència amb unes metàfores que li donen una tendresa cruel. M'ha agradat. Gràcies!
-
Realitat[Ofensiu]Marteta | 03-01-2025 | Valoració: 10
Un relat dolç i cru.
M'ha agradat molt llegir-lo.
Salut! -
Entranyable[Ofensiu]Rosa Gubau | 03-01-2025
L'observació atenta de la ciutat, parla per si sola, i sentir-se acompanyat d'alguna manera, també significa empatia i solidaritat. Un bonic relat, escrit amb molta tendresa.
Salutacions Atlantis.
Rosa.
Valoració mitja: 10
l´Autor
175 Relats
1503 Comentaris
115941 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92
