És morta

No és gens fàcil destriar la realitat de la irrealitat. Perquè tal volta és quan dormint que estem desperts i quan estem desperts estem dormits. O tan sols tot es confon per escapar-se del nostre il·limitat poder de compressió i poder fer-nos així ballar el cap. El relat està ben estructurat, els personatges es mouen de forma ectoplasmàtica al compàs de l'arpa poètica que toques a subtil mestria. Salut, Nil.

Hola Marteta.

Abans que res: no voldria ofendre...

No sóc ningun geni però en tot cas no he entès gaire el teu relat. I sóc una persona que no solc fer dues o més lectures al mateix relat.

Pel que sembla, parles de la mort...

Crec, en tot cas, que tens molt de talent en brut i per això t'escric aquest comentari, animant-te a seguir endavant. No escric per fotre... no és aquest el motiu d'aquest comentari.

Ànims i endavant!!

Ostres, quina barreja de bellesa i mort, quin còctel més ben barrejat de blanc i negre. Parles de mort, però la bellesa de les paraules, de la teva prosa tan poètica escalfa al lector. M'ha agradat molt, Marta! Una forta abraçada.

Aleixç

... misteri d'aquesta mort sembla haver acabat amb quelcom relacionat amb un somni que es podia fer realitat. Sembla una endevinalla, el relat. Segur que m'he confós amb l'argument. M'ha recordat un conte xinès. És bonic.


Sergi : )