Bon dia, Helena,

Gràcies pel vostre comentari per a aquesta qüestió per a l'estudi sobre el matriarcalisme català, és a dir, per al vernacle en terres catalanoparlants.

Avant les atxes i amb els vostres projectes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

Bon dia, unicorn_blanc_del_bosc,

Com he posat en l'encapçalament d'aquest comentari, els escrits que hi ha en aquesta entrada són reals. A més, formen part d'una recerca sobre el matriarcalisme català.

Atentament,

Lluís Barberà i Guillem

L'esquerra valenciana violadora, patriarcal, espanyolista i cristianòfoba del "Bones festes".

Eixe és el títol complet.

Gràcies pel vostre comentari i per les vostres paraules, versos _perduts, i bon vespre,

L'estudi se centra, sobretot, en la cultura tradicional i en el folklore vernacles en terres catalanoparlants i en moltes qüestions en relació amb dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants.

Quan era xiquet, ja m'interessaven aquests camps junt amb la maternitat, l'educació (no necessàriament, ensenyament, encara que, a catorze anys, volia ser mestre) i, en menor grau, la pintura, la poesia i els goigs.

Igualment, volia aprendre a escriure i a parlar de manera genuïna. Com a exemple, en el 2002, formava part d'una coordinadora ecologista veïnal de dues viles de l'Horta de València i aprofití que s'havia creat una emissora municipal: ensenyar la llengua catalana per ràdio, encara que fos de manera altruista. En gaudia.

Finalment, si vos interessa el tema, podeu entrar en la web "Malandia", en què, d'agost del 2020 fins ara, quasi tots els dies, hi ha alguna entrada (puntualment, amb documents en pdf).

Avant les atxes i amb els vostres projectes.

Una forta abraçada.

Gràcies pel vostre comentari i per les vostres paraules, versos _perduts, i bon vespre,

L'estudi se centra, sobretot, en la cultura tradicional i en el folklore vernacles en terres catalanoparlants i en moltes qüestions en relació amb dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants.

Quan era xiquet, ja m'interessaven aquests camps junt amb la maternitat, l'educació (no necessàriament, ensenyament, encara que, a catorze anys, volia ser mestre) i, en menor grau, la pintura, la poesia i els goigs.

Igualment, volia aprendre a escriure i a parlar de manera genuïna. Com a exemple, en el 2002, formava part d'una coordinadora ecologista veïnal de dues viles de l'Horta de València i aprofití que s'havia creat una emissora municipal: ensenyar la llengua catalana per ràdio, encara que fos de manera altruista. En gaudia.

Finalment, si vos interessa el tema, podeu entrar en la web "Malandia", en què, d'agost del 2020 fins ara, quasi tots els dies, hi ha alguna entrada (puntualment, amb documents en pdf).

Avant les atxes i amb els vostres projectes.

Una forta abraçada.

Bon dia,

Vos adjunte part de la recerca sobre el matriarcalisme català:

<
La néta no anava a l’escola, l’àvia tragué la néta de l’escola perquè Damiana veia que l’escola marginava el seu Poble.

Diguem que és l’esforç que ha fet Catalunya i el País Basc: ‘L’escola no pot ser un lloc de pressió contra el nostre Poble: o transformem l’escola o tanquem l’escola. Una escola opressora del Poble no pot ser’.

Damiana era una dona forta, de principis, amb les idees molt clares: quan ella veia que [els del Poble colla] ‘agafaven el confit [dels opressors]’…, ella, amb la mirada…, tenia prou.

Un Poble oprimit, una directriu forta: ací no hi ha temps per a recreacions, per a diàleg. Ací no hi ha temps”>>.

Avant les atxes.

Una forta abraçada.

Bon dia,

Vos adjunte part de la recerca sobre el matriarcalisme català:

<
La néta no anava a l’escola, l’àvia tragué la néta de l’escola perquè Damiana veia que l’escola marginava el seu Poble.

Diguem que és l’esforç que ha fet Catalunya i el País Basc: ‘L’escola no pot ser un lloc de pressió contra el nostre Poble: o transformem l’escola o tanquem l’escola. Una escola opressora del Poble no pot ser’.

Damiana era una dona forta, de principis, amb les idees molt clares: quan ella veia que [els del Poble colla] ‘agafaven el confit [dels opressors]’…, ella, amb la mirada…, tenia prou.

Un Poble oprimit, una directriu forta: ací no hi ha temps per a recreacions, per a diàleg. Ací no hi ha temps”>>.

Avant les atxes.

Una forta abraçada.

Benvolguda Helena Sauras Matheu,

Agraesc el vostre interés per aquest tema de la recerca, en què han aparegut dones fadrines i ja grans.

Sobre això (i en línia amb el vostre suggeriment), una de les persones que ens respongué ahir, Montserrat Cortadella, és prou generosa i, si teniu compte de Facebook, podriu contactar amb ella, ja que ella plasma un comentari sobre una fadrina en la seua família. També podríeu contactar amb Rosa Garcia Clotet (Rosó), amb una àvia que visqué cent tres anys. Ambdues han rebut una educació matriarcal que podeu captar en molts comentaris seus.

Igualment, com que, en la família de ma mare, hi hagué dues dones fadrines a qui ma mare conegué (i de què hi ha algunes entrades en la web "Malandia", https://malandia.cat), podríeu entrar-hi i cercar mitjançant aquestes paraules claus: "Patrocinio" (una germana de l'àvia materna de ma mare), "Vicenteta" (una germana de l'avi patern de ma mare) i "xiconines". Ambdues dones foren fadrines.

Després, amb eixa informació, podríeu exposar lo que em dieu, però ací, en "Relats en català" i, si teniu compte en Facebook, en aquesta altra opció.

A més, amb lo recopilat, podríeu fer enllaços entre els diferents reports i, al capdavall, escriure algunes hipòtesis que, si adduïu matèria d'Internet referida a entrevistes a àvies nascudes abans de 1940, encara vosen podríeu fer una idea i, si vos agrada, fer un relat novel·lesc.

Finalment, dir-vos que ,com més anem de l'any 1920 arrere, més fàcil és trobar fets i comentaris en què el matriarcalisme és més manifest: menor influència de la cultura castellana, ni de la francesa.

Avant les atxes i amb els vostres projectes.

Una forta abraçada.

Bon dia, lectors,

En relació amb el llibre de Manuel Sanchis Guarner, on diu "IIII" és "III".

Això era lo que volia comentar-vos.

Avant les atxes.

Una forta abraçada.

Bon dia, Helena, i gràcies per les vostres paraules, les quals encoratgen a prosseguir en la recerca, sobre temes que ja m'interessaven quan era xiquet i, més avant.

En la web "Malandia" (https://malandia.cat), podreu trobar bona part de l'estudi (sobretot, en les entrades de novembre del 2020 en avant) i, igualment, en una investigació que fiu anteriorment sobre dos sants molt vinculats amb el matriarcalisme català i amb el mediterrani: els Sants de la Pedra, sovint, coneguts en Catalunya i en la Franja de Ponent, com Sant Nin i Sant Non. Són els patrons vernacles tradicionals a què s'han acollit la majoria dels pagesos, sobretot, en terres valencianes històricament del Regne de València.

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bon cap de setmana.

Bon dia, bonpreu,

En primer lloc, gràcies per les vostres paraules.

L'estudi és una recerca, en molts camps, a partir de comentaris, de testimonis, d'obres, etc. de dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i, si no, de persones del mateix període.

Sol fer dues qüestions cada setmana.

Si hi voleu prendre part, el meu correu electrònic és [email protected].

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bona setmana.

Alaquàs (vila de l'Horta de València)

Bon dia,

El títol és "Ritus de pas de dona adolescent a jove, la mare receptiva i el part".

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bona setmana.

Bon dia, Joan,

Estic totalment d'acord amb les vostres paraules.


Avant les atxes i bona setmana.

Gràcies pels vostres comentaris.

Des del telèfon mòbil, s''han inserit quatre comentaris iguals i al mateix temps, quan només en volia plasmar-ne u.

Avant les atxes.

Una forta abraçada.

Cal llegir-lo "... de terres valencianes estant".